See also: Ells

English

Noun

ells

  1. plural of ell
    • 1856, Goold Brown, The First Lines of English Grammar, page 10:
      These names […] may form regular plurals; thus, Aes, Bees, Cees, Dees, Ees, Effs, Gees, Aitches, Ies, Jays, Kays, Ells, Ems, Ens, Oes, Pees, Kues, Ars, Esses, Tees, Ues, Vees, Double-ues, Exes, Wies, Zees.

Anagrams

Catalan

Etymology

Inherited from Latin illōs, accusative masculine plural of ille.

Pronunciation

Pronoun

ells

  1. they (masculine or mixed group)

Declension

Catalan personal pronouns and clitics
number person nominative proclitic enclitic possessive
accusative dative accusative dative
singular 1st standard jo, mi3 em, m’ -me, ’m meu
majestic1 nós ens -nos, ’ns nostre
2nd standard tu et, t’ -te, ’t teu
formal1 vós us -vos, -us vostre
very formal2 vostè el, l’ li -lo, ’l -li seu
3rd m ell el, l’ li -lo, ’l -li seu
f ella la, l’4 li -la -li seu
n ― ho li -ho -li seu
plural
1st nosaltres ens -nos, ’ns nostre
2nd standard vosaltres us -vos, -us vostre
formal2 vostès els -los, ’ls seu
3rd m ells els -los, ’ls seu
f elles les els -les -los, ’ls seu
3rd reflexive si es, s’ -se, ’s seu
adverbial ablative/genitive ― en, n’ ― -ne, ’n ―
locative hi -hi

1 Behaves grammatically as plural.   2 Behaves grammatically as third person.
3 Only as object of a preposition.   4 Not before unstressed (h)i-, (h)u-.