CS Knowledge Base

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾe.βə/, balear /ˈtɾe.və/
Occidental:	nord-occidental /ˈtɾe.βa/
	valencià /ˈtɾe.va/, /ˈtɾe.βa/

Rimes: -eva
Etimologia: Del fràncic *triuwa ‎(‘fidelitat’), segle XII, doblet de l’antic treuga.

Nom

treva f. ‎(plural treves)

Acord per aturar temporalment les hostilitats en una guerra o conflicte.
Metafòricament, interrupció del treball, del dolor, etc.

Compostos i expressions

Donar treva: suspendre allò que mortifica.
Fer treves: suspendre la guerra.

Traduccions

treva [1] (acord)

Alemany: Waffenstillstand ^(de) m.
Anglès: truce ^(en)
Àrab: هُدْنَة‎ ^(ar) f.
Búlgar: прими́рие ^(bg) n. ‎(primírie)
Castellà: tregua ^(es); armisticio ^(es)
Danès: våbenhvile ^(da) c.
Eslovac: prímerie ^(sk) n.
Francès: trêve ^(fr)
Grec antic: σπονδαί ^(grc) f. pl. ‎(spondaí)
Hebreu: הפסקת אש‎ ^(he) f.
Italià: tregua ^(it) f.
Llatí: induciae ^(la)
Noruec: våpenhvile ^(no)
Polonès: rozejm ^(pl) m.
Portuguès: trégua ^(pt) f.
Romanès: armistițiu ^(ro) n.
Rus: переми́рие ^(ru) n. ‎(peremírie)
Serbocroat: примирје ^(sh), primirje ^(sh) n.
Suec: vapenvila ^(sv) c.
Txec: příměří ^(cs) n.
Ucraïnès: переми́р'я ^(uk) n. ‎(peremíria)
Xinès: 停戰 ^(zh) ‎(停战, tíngzhàn)

treva [2] (interrupció)

Castellà: tregua ^(es);
Llatí: induciae ^(la)

Miscel·lània

Síl·labes: tre·va (2)
Anagrames: trave, vàter, verat, vetar

Vegeu també

Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
FIGUERA, Pere Antoni. Diccionari Mallorquí-Castellà, Palma, 1840.
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

source: https://ca.wiktionary.org/wiki/treva