Català

Oriental: /ʎiwˈɾa/
Occidental: nord-occidental /ʎiwˈɾa/
valencià /ʎiwˈɾaɾ/, /ʎiwˈɾa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: lliurà
  • Etimologia: Del llatí liberāre (alliberar), segle XIV, prenent el sentit de canviar de mans.

Verb

lliurar trans., pron. (pronominal lliurar-se)

  1. Donar, entregar.
    El missatger va lliurar el paquet al destinatari.
  2. (arcaisme) Tenir lloc un conflicte.
    Es va lliurar una esfereïdora batalla.

Conjugació

Paradigmes de flexió: lliuro, lliura, lliurem

Traduccions

Falsos amics

  • Castellà: librar (deslliurar, alliberar)

Miscel·lània

  • Síl·labes: lliu·rar (2)

Vegeu també