Potser volíeu: Lima, limá

Castellà

  • Pronúncia(i): /ˈli.ma/
  • Rimes: -ima
  • Etimologia:
[Eina] Del llatí lima.
[Fruita] De l'àrab ليمون.

Nom

lima f. (plural limas)

  1. llima (eina)
  2. llima (fruita)

Derivats

Verb

lima

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb limar
  2. segona persona del singular () de l'imperatiu del verb limar

Variants

Miscel·lània

Vegeu també

  • Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre lima

Llatí

  • Pronúncia (AFI): /ˈliː.ma/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *sley- (esmolar).

Nom

līma f. (genitiu līmae)

  1. llima

Declinació

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu līma līmae
Vocatiu līma līmae
Acusatiu līmam līmās
Genitiu līmae līmārum
Datiu līmae līmīs
Ablatiu līmā līmīs


Adjectiu

līma

  1. nominatiu femení singular de līmus
  2. nominatiu neutre plural de līmus
  3. vocatiu femení singular de līmus
  4. vocatiu neutre plural de līmus
  5. acusatiu neutre plural de līmus

Adjectiu

līmā

  1. ablatiu femení singular de līmus