CS Knowledge Base

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əzˈɫaw/, occidental /ezˈɫaw/
Rimes: -aw
Etimologia: Del llatí medieval Slavus, reconstrucció de sclavus ‎(‘esclau’) a partir de l’arrel del protoeslau *slověninъ sense la consonant epèntica introduïda pel grec bizantí Σκλάβος ‎(Sklábos). Doblet de esclau.

Nom

eslau m. ‎(plural eslaus, femení eslava)

Individu d'un poble indoeuropeu establert a l’Europa central i oriental.
(invariable) Família lingüística dels pobles eslaus.

Derivats

Traduccions

Individu

Anglès: Slav ^(en)
Castellà: eslavo ^(es) m.
Francès: Slave ^(fr) m. f.
Italià: slavo ^(it) m.

Família lingüística

Anglès: Slavonic ^(en)
Castellà: eslavo ^(es) m.
Francès: slave ^(fr) m.
Italià: slavo ^(it) m.

Adjectiu

eslau m. ‎(femení eslava, plural masculí eslaus, plural femení eslaves)

Relatiu als pobles eslaus o a les seves llengües.

Traduccions

Dels eslaus o de l’eslau

Anglès: Slav ^(en), Slavonic ^(en), Slavic ^(en)
Castellà: eslavo ^(es)
Francès: slave ^(fr)
Italià: slavo ^(it)

Miscel·lània

Síl·labes: es·lau (2)
Anagrames: aules, saleu

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

source: https://ca.wiktionary.org/wiki/eslau