Català

Oriental: /dəs.tɾuˈi/
Occidental: nord-occidental /des.tɾuˈi/
valencià /des.tɾuˈiɾ/, /des.tɾuˈi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: destruí
  • Etimologia: Del llatí destruere, segle XII, format pel prefix des- (contrari a) i el verb strŭĕre (amuntegar, construir), segle XII.

Verb

destruir trans.

  1. Desfer allò que estava construït.
  2. Portar a la ruïna, física o moral, d'una persona.
  3. Deixar sense possibilitat de funcionament.

Conjugació

Paradigmes de flexió: destrueixo, destrueix, destruïm

Sinònims

Relacionats

Derivats

Traduccions

Miscel·lània

  • Síl·labes: des·tru·ir (3)

Vegeu també

Castellà

Peninsular: septentrional /desˈtɾwiɾ/, meridional /dehˈtɾwiɾ/
Americà: alt /d(e)sˈt͡swiɾ/, baix /dehˈtɾwiɾ/

Verb

destruir (present destruyo, passat destruí, futur destruiré)

  1. destruir

Conjugació

Miscel·lània

  • Síl·labes: des·truir (2)