CS Knowledge Base

Català

Pronúncia(i): oriental /ə.niˈmaɫ/, occidental /a.niˈmaɫ/
Rimes: -al
Etimologia: Del llatí anĭmal ‎(‘ésser vivent, animal’), segle XIV [nom].
Etimologia: Del llatí animālis [adjectiu].

Nom

animal m. ‎(plural animals)

Ésser viu del regne animalia.

Sinònims

Traduccions

Alemany: Tier ^(de)
Anglès: animal ^(en)
Basc: animalia ^(eu)
Belarús: жывёла ^(be) f. ‎(jiviola)
Búlgar: живо́тно ^(bg) n. ‎(jivotno)
Castellà: animal ^(es) m.
Danès: dyr ^(da) n.
Eslovac: živočích ^(sk) m., zviera ^(sk) n.
Eslovè: žival ^(sl) f.
Esperanto: animalo ^(eo)
Estonià: loom ^(et)
Feroès: djór ^(fo) n., dýr ^(fo) n.
Finès: eläin ^(fi)
Francès: animal ^(fr) m.
Friülà: animâl ^(fur) m.
Gallec: animal ^(gl) m.
Gal·lès: anifail ^(cy) m.
Grec: ζώο ^(el) n. ‎(zoo)
Grec antic: ζῷον ^(grc) n. ‎(zôion)
Irlandès: ainmhí ^(ga) m.
Italià: animale ^(it) m.
Japonès: 動物 ^(ja)
Llatí: animal ^(la) n.
Maltès: annimal ^(mt) m.
Neerlandès: dier ^(nl) n.
Occità: animal ^(oc) m., animau ^(oc) m.
Persa: حیوان ^(fa)
Polonès: zwierzę ^(pl) n.
Portuguès: animal ^(pt) m.
Quítxua: uywa ^(qu)
Retoromànic: animal ^(rm) m.
Romanès: animal ^(ro) n., fiară ^(ro) f.
Rus: живо́тное ^(ru) n. ‎(jivótnoie)
Sànscrit: पशु ^(sa)
Sard: animali ^(sc)
Serbocroat: животиња ^(sh), životinja ^(sh)
Sicilià: armali ^(scn) m.
Suec: djur ^(sv) n.
Tahitià: manu ^(ty) (terrestre), i'a ^(ty) (marí)
Tàtar: хайван ^(tt)
Turc: hayvan ^(tr)
Txec: živočich ^(cs) m., zvíře ^(cs) n.
Xinès: 動物 ^(zh) ‎(动物, dòngwù)

Adjectiu

animal inv. ‎(plural animals)

Relatiu als animals.

Traduccions

Anglès: animal ^(en)
Castellà: animal ^(es)
Francès: animal ^(fr)

Miscel·lània

Síl·labes: a·ni·mal (3)
Anagrames: lamina ^(revers), laminà, làmina, Manila, milana

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà: animal

Anglès

Pronúncia ^(AFI): /ˈæn.ə.məl/
Etimologia: Del francès antic animal, del llatí animālis, segle XIV.

Nom

animal ‎(plural animals)

animal

Adjectiu

animal ‎(comparatiu more animal, superlatiu most animal)

animal (relatiu als animals)
«This immersive and interactive exhibit explores procreation in the human and animal worlds.» (Los Angeles Times, set. 2021)
Aquesta exhibició immersiva i interactiva explora la procreació al món dels animals i al dels humans.

Miscel·lània

Anagrames: lamina ^(revers), Manila

Vegeu també

Obres de referència: Dictionary.com, Collins, Collins

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a.niˈmal/
Rimes: -al
Etimologia: Del llatí anĭmal [nom].
Etimologia: Del llatí animālis [adjectiu].

Nom

animal m. ‎(plural animales)

animal

Derivats

Adjectiu

animal inv. ‎(plural animales)

animal

Miscel·lània

Síl·labes: a·ni·mal (3)
Anagrames: lamina ^(revers), lámina, malina, manila

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre animal

Francès

Pronúncia ^(AFI): /a.niˈmal/

Nom

animal m. ‎(plural animaux)

animal

Adjectiu

animal m. ‎(femení animale, plural masculí animaux, plural femení animales)

animal

Miscel·lània

Anagrama: lamina ^(revers)

Llatí

Pronúncia ^(AFI): /ˈa.nɪ.maɫ/
Etimologia: De l'adjectiu animāle ‎(‘amb vida, dotat de moviment’).

Nom

animal n. ‎(genitiu animālis)

animal

Declinació

3a declinació -, -is (tema i)
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	animal	animālia
Vocatiu	animal	animālia
Acusatiu	animal	animālia
Genitiu	animālis	animālium
Datiu	animālī	animālibus
Ablatiu	animālī	animālibus

Occità

Pronúncia ^(AFI): /a.niˈmal/
Etimologia: Del llatí animal.

Nom

animal m. ‎(plural animals)

animal

Variants

animau

Romanès

Pronúncia ^(AFI): /a.niˈmal/

Nom

animal n. ‎(plural animale)

animal

Declinació

	Singular			Plural
	Indefinit		Definit	Indefinit		Definit
Nominatiu-acusatiu	(un)	animal	animalul	(niște)	animale	animalele
Genitiu-datiu	(unui)	animal	animalului	(unor)	animale	animalelor
Vocatiu		animalule, animale			animalelor