Potser volíeu: tip Català Pronúncia(i): /ˈtip/ Etimologia: Del grec antic τύπος (týpos, ‘marca, empremta, tipus’). Sufix -tip m. (nominal) Forma sufixada que significa forma impresa o típica, empremta, tipus. al·lo- + -tip → al·lotip Derivats Mots en català amb sufix -tip Vegeu també Obres de referència: GDLC
