En astrogeologia, unda (plural undae, abr. UN) és una paraula llatina que significa «ona» que la Unió Astronòmica Internacional (UAI) utilitza per indicar un camp de dunes, o més generalment formacions o estructures ondulatòries a la superfície d'un cos planetari.
A l'abril de 2018, la UAI tenia reconegudes 13 undae, i només s'han trobat a Venus, Mart i Tità.[1]
Venus
Només hi ha dues undae nomenades oficialment a Venus, totes amb nom de deesses. L'antiga formació «Ningal Undae» va ser reclassificada oficialment com a linea el 2010 i va canviar de nom a «Ningal Lineae».
| Undae | Latitud | Longitud[2] | Diàmetre (km) | Epònim | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Al-Uzza Undae | 67,7 N | 90,5 E | 150 | Al-Uzza, deessa del desert àrab | 153 |
| Menat Undae | 24,8 S | 339,4 E | 100 | Menat, deessa egípcia coneguda també com Athor | 3834 |
| Ningal Undae | 9 N | 60,7 E | 225 | Ningal, deessa sumèria Reclassificada com a linea el 2010 | 4289 |
Mart
Hi ha sis undae anomenades oficialment a Mart, amb noms de les clàssiques característiques d'albedo.
| Undae | Latitud | Longitud[2] | Diàmetre (km) | Epònim | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Abalos Undae | 78,52 N | 272,5 E | 442,74 | Nom d'una característica d'albedo | 5 |
| Aspledon Undae | 73,06 N | 309,65 E | 215,2 | Nom d'una característica d'albedo | 14279 |
| Hyperboreae Undae | 79,96 N | 310,51 E | 463,65 | Nom d'una característica d'albedo | 2611 |
| Ogygis Undae | 49,66 S | 293,79 E | 87,7 | Nom d'una característica d'albedo | 15370 |
| Olympia Undae | 81,16 N | 178,48 E | 1.507,96 | Nom d'una característica d'albedo | 4451 |
| Siton Undae | 75,55 N | 297,28 E | 222,97 | Nom d'una característica d'albedo | 1280 |
A més, com a part de la missió Mars Exploration Rover, una petita duna situada al cràter Gússev ha sigut extraoficialment anomenada El Dorado. Va ser explorada pel rover Spirit entre els sols 706 i 710.[3] El Dorado es compon de sorra negra «ben ordenada, ben arrodonida i rica en olivina».[4]
Tità
Hi ha cinc undae anomenades oficialment a Tità, totes amb noms de divinitats gregues relacionades amb el vent:
| Undae | Latitud | Longitud[5] | Diàmetre (km) | Epònim | Referències |
|---|---|---|---|---|---|
| Aura Undae | 13,79 N | 226,86 W | 490 | Aura, personificació de la brisa i de l'aire fresc del matí | 15360 |
| Boreas Undae | 6 S | 215 W | 260 | Bòreas, personificació del vent del nord | 14898 |
| Eurus Undae | 7,5 S | 210,3 W | 220 | Euros, personificació del vent de l'est | 14899 |
| Notus Undae | 10 S | 211,1 W | 530 | Notos, personificació del vent del sud | 14901 |
| Zephyrus Undae | 8,5 S | 217,1 W | 130 | Zéfir, personificació del vent de l'oest o del vent del nord-oest | 14900 |
Referències
- ↑ (anglès) Descriptor Terms (Feature Types) - Gazetteer of Planetary Nomenclature - International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)
- 1 2 Sistema de coordenades: Planetocèntric, +E (+Est, 0 - 360)
- ↑ (anglès) «Mars Exploration Rovers Update: Spirit Descends Husband Hill as Opportunity Works at a Standstill on Olympia». The Planetary Society. Arxivat de l'original el 5 de juny 2011. [Consulta: 15 maig 2007].
- ↑ (anglès)
PDF S. W. Squyres et al. «Recent results from the Spirit rover at Gusev crater». Lunar and Planetary Society. [Consulta: 15 maig 2007]. - ↑ Sistema de coordenades: Planetogràfic, +W (+Oest, 0 - 360)