 |
Per a altres significats, vegeu «Quart (desambiguació)». |
Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. És un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis. Durant força anys hi tingué lloc la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart molt reconeguda per la seva importància en el sector de la terrissa i de la ceràmica, però que en aquests moments ja no es porta a terme. Hi ha documentats dos poblats ibèrics, el de la Creueta, situat al Puig d'en Rovira, i el de Castellar de la Selva.[1]
Quart és un municipi de la comarca del Gironès que forma part de l'àrea metropolitana de la ciutat de Girona. El terme municipal, d’uns 38 km² aproximadament, limita amb Girona, Juià i Sant Martí Vell al nord, Madremanya i Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura a l'est, Llambilles al sud, i Fornells de la Selva a l'oest. Aquesta situació de transició entre la plana del Gironès i el massís de les Gavarres li confereix una gran diversitat paisatgística, amb zones agrícoles, boscos mediterranis i espais de gran valor natural.[2]
Quart és un important referent de la ceràmica i la terrissa a Catalunya. Aquesta tradició artesanal es remunta a segles enrere i està estretament vinculada a la presència d’argiles de qualitat al territori. Fa més de 700 anys que es té constància dels seus inicis documentats, i al llarg del temps el municipi ha consolidat una identitat pròpia associada a aquest ofici, que ha estat motor econòmic i cultural. Durant força anys s’hi va celebrar la Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart, molt reconeguda per la seva importància en el sector de la terrissa i la ceràmica, que va contribuir a projectar el municipi a escala nacional, tot i que actualment ja no es porta a terme.[3]
El municipi conserva també un patrimoni històric notable. S’hi han documentat dos poblats ibèrics: el de la Creueta, situat al Puig d’en Rovira, i el de Castellar de la Selva, que evidencien la presència humana al territori des de temps antics. Durant l’edat mitjana, Quart es va estructurar al voltant de parròquies i masos dispersos, una forma de poblament que encara avui es reflecteix en el seu paisatge rural, amb nombroses masies i nuclis disseminats.
En l'àmbit econòmic, a més de la tradició ceramista, Quart ha experimentat un desenvolupament industrial i residencial important gràcies a la seva proximitat amb Girona i a les bones comunicacions amb la carretera C-65 i altres vies comarcals. Aquesta proximitat ha afavorit també la seva integració dins l’àrea urbana gironina, amb un creixement progressiu de la població i dels serveis.
Entre els elements d’interès destaquen diversos espais naturals de les Gavarres, el patrimoni rural dispers i les restes arqueològiques ibèriques, que complementen la identitat històrica del municipi. Quart combina així tradició artesanal, entorn natural i una posició estratègica dins el Gironès, fet que li confereix un paper destacat dins l’àrea metropolitana de Girona.[4]
Fills il·lustres
- Lluís Sellés Romà (1922-1979), músic i fotògraf.
Geografia
El nom de Quart és d'origen romà i significa que hi havia el quart mil·liari, és a dir, que es trobava a quatre milles de la ciutat de Girona.[5]
- Llista de topònims de Quart (orografia: muntanyes, serres, collades, indrets...; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
L'actual municipi de Quart és el resultat de l'agregació, el 1846, dels antics termes independents de Castellar de la Selva, Montnegre, Palol d'Onyar i el mateix Quart.[6]
Demografia
| Entitat de població | Habitants (2025) |
| Quart | 2.963 |
| Palol d'Onyar | 892 |
| la Creueta | 245 |
| Sant Mateu de Montnegre | 35 |
| Castellar de la Selva | 18 |
| Montnegre | 8 |
| Font: Idescat | |
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)  | ||||||||||||||||||||
Fira Mercat de la Terrissa Catalana de Quart
La història de la terrissa de Quart té el seu inici durant la baixa edat mitjana, quan un grup d'artesans s'establiren en aquesta zona, rica en terres argiloses, per desenvolupar la seva labor.
Posteriorment, aquests artesans es van agrupar en la Confraria de Santa Justa i Santa Rufina, i sota aquest gremi visqueren entre els segles XVI i XIX una època d'esplendor econòmica, fins que l'aparició de nous materials i noves tecnologies feu entrar al sector en crisi. A partir d'aquest moment Quart s'especialitza progressivament en la ceràmica decorativa i artística, i durant aquesta nova etapa el municipi viurà un període clau en la història de la ceràmica catalana, emparat en l'estètica modernista i noucentista i impulsat per artistes com Gustau Violet, Rafael Masó o Fidel Aguilar.[7]
Referències
- ↑ MALUQUER DE MOTES I NICOLAU, J., 1987. Història de Catalunya. Prehistòria i Edat Antiga fins al segle III
- ↑ «Ajuntament de Quart». [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ «Turisme Gironés | Descobreix el Gironès, terra de passeig. Una comarca situada a mig camí entre el mar i la muntanya que acull 27 municipis entre valls, turons i planes a l'entorn de la seva capital, Girona.». [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ «enciclopèdia.cat | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 juny 2026].
- ↑ Puigjaner, Josep-Maria. Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 2003. ISBN 978-84-393-6189-3.
- ↑ Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1960) (en català). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
- ↑ Saliné i Perich, Marta; Vilardell i Parruella, Roser. Tradición y modernidad: la cerámica en el Modernismo (en castellà). Edicions Universitat Barcelona, 2006, p. 351. ISBN 8447530884.
Vegeu també
- Montigalar 466 m (Quart), muntanya.
- Celrè
- Museu de la Terrissa de Quart
- Santa Margarida de Quart
- Llista de monuments del Gironès, amb els béns culturals d'interès nacional (BCIN) arquitectònics i altres monuments inventariats.
Enllaços externs