L'Olentzero és un personatge de la tradició nadalenca basca, un carboner mitològic que porta els regals el dia de Nadal a les llars. Tot i que el seu nom més comú és Olentzero –el propi de la zona que va de Bera a Sant Sebastià–, en rep d'altres de locals: Olentzaro a Orexa, Lesaka i Arakil, Orentzaro a Zarautz, Onentzaro a Andoain, Orantzaro a Berastegi i Larraun;[1] s'han documentat també els noms d'Aranzaro, Onantzaro, Onentzero, Onontzaro, Onontzero i Onontzoro.[2]

Etimologia

Hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen del nom. Al segle xvii, l'eclesiàstic i historiador Lope Martínez de Isasti deia que podria venir dels mots onen ('bo') i zaro ('temps, època'), és a dir d'onenzaro, 'època d'allò que és bo'. Aquesta hipòtesi la va defensar també al segle xx Resurrección María de Azkue. Una versió de la mateixa teoria és que el terme Onentzaro podria estar relacionat amb Onentzat aro o Onentzako aro ('època dels bons').[3] En aquest sentit, al segle xvi se celebrava amb regals durant el solstici d'hivern l'«Onentzaro», l'«època dels bons» o la «bona època».[4]

Julio Caro Baroja va proposar que la paraula, i particularment el seu començament amb la vocal «O», estigués relacionada amb els cants que es feien a la litúrgia cristiana entre els dies 17 i 23 de desembre, les Antiphonae majores, les quals comencen amb aquesta lletra: «O Rex», «O Emmanuel», etc.[5] Una altra hipòtesi és que té relació amb el terme basc oles, que s'acostuma a fer servir a les cançons de ronda on es demanen aportacions econòmiques o en espècies, destinades, normalment, a la celebració d'un berenar o sopar posterior, o a la petició d'almoines per a una bona causa.[1][6] Hi ha també la teoria que el nucli Olen podria venir d'una metàtesi del francès Nöel, 'Nadal'.

El personatge

Representació

L'Olentzero amb unes nenes a Beasain el 2010

L'Olentzero és un carboner que es representa com un home gras, tacat de carbó, golafre i bevedor. L'escriptor i musicòleg Aita Donostia el descriu com un «capgrós sense intel·ligència» (buruhandia, entendimendu gabea) o «porc panxarrut» (urde tripaundia). La seva principal característica és que viu aïllat de la societat, dedicat a fabricar carbó vegetal al bosc i que li agrada molt menjar i beure; cada hivern baixa de les muntanyes als pobles.[7]

En la versió moderna, Olentzero és un personatge entranyable. Se'l representa com un camperol basc amb boina, vestit de pagès, amb avarques tradicionals, fumant en pipa, portant ous i una ampolla de vi. Tant pot portar barba com no (no hi ha cap tradició al respecte). De vegades, té la cara tacada de carbó vegetal, com a signe del seu ofici. En funció de si se n'emfatitzen els aspectes pagans o cristians, n'hi ha diverses variants, tant de regionals com de culturals. A prop del mar, sol adoptar atributs més mariners; a l'interior, continua sent completament rural.

Tot i que la versió tradicional acostuma a presentar-lo brut i fumant en pipa, actualment, especialment als comerços, se'n fan ninots nets i sense tabac. Hi ha qui el considera una figura burlesca, i d'altres, venerable. Així, la cançó tradicional de l'Olentzero, que en moltes versions el descriu com a entendimendu gabea 'sense enteniment', en d'altres el proclama entendimentuz jantzia '[re]vestit d'enteniment'.

Evolució històrica

Comitiva amb l'Olentzero a Sant Sebastià durant el Nadal de 1931

Olentzero és un personatge propi de llegendes relacionades amb el sincretisme entre la mitologia basca i les tradicions cristianes locals: inicialment un gegant o gentil que es converteix al cristianisme, donà pas a les versions més modernes d'un carboner que vivia a la muntanya i a qui no li agradaven els nens; quan baixava al poble a vendre carbó, les criatures se n'amagaven.

A començaments del segle xx, les llegendes sobre l'Olentzero el presentaven molt diferent de com és actualment[8] (era més aviat una mena d'espantamainades). En alguns indrets es creia que venia amb una falç a tallar els caps dels nens que es portaven malament.[9] Durant les dècades del 1930 i 1940, Pío Baroja en va parlar en alguns escrits:[10][11]

« Era un gegant que baixava per la xemeneia amb la cara bruta, amb els ulls vermells i el semblant ferotge. També es deia que a la Zurriola ficava els nens en un sac i se'ls enduia »
— Pío Baroja, Intermedios (1931).[12]
Preparant l'Olentzero a Zurriola el 1973

Cap al 1952, en ple franquisme, un grup de Zarautz anomenat Irrintzi Elkartea va començar a recuperar les tradicions de l'Olentzero.[13] Alguns dels elements més macabres es van eliminar per tal d'adequar-lo als nens petits i llevar-ne característiques que es consideraven massa paganes. A partir de 1956, aquestes tradicions reviscolades de l'Olentzero van començar a escampar-se fora de la zona de Guipúscoa d'on provenien.

Durant la dècada del 1970, el personatge va començar a adquirir nous atributs, com ara el de portar regals, en un intent de trobar una alternativa a la tradició espanyola dels Reis d'Orient i el Pare Noel francès, resumit en el lema Erregeak, españolak 'els Reis són espanyols'. Avui dia, l'Olentzero se celebra a tot el País Basc i conviu amb els Reis i el Pare Noel, i algunes famílies opten per celebrar-ne un o més alhora.

Mari Domingi

L'Olentzero amb Mari Domingi el 2012

Des del 1994,[14] Olentzero ha començat a anar acompanyat per Mari Domingi,[15] un personatge esmentat anteriorment en una nadala basca.[16] Mari Domingi es representa com una dona amb vestit medieval basc. La seva incorporació aporta paritat de gènere als regals nadalencs bascos.[17][18]

La llegenda

Hi ha moltes variacions en les tradicions i contalles relacionades amb l'Olentzero, les quals de vegades varien de poble a poble. El primer relat escrit és de Lope Martínez de Isasti al segle XVII:

«

A la noche de Navidad [llamamos] onenzaro, la sazón de los buenos
A la nit de Nadal [l'anomenem] onenzaro, l'estació dels bons

 »

Una versió habitual considera que l'Olentzero és un dels Jentillak, una raça de gegants bascos precristians que vivien als Pirineus:

La llegenda diu que un dia van observar un núvol brillant al cel. No podien mirar aquest núvol brillant, tret d'un home molt vell, gairebé cec. Quan se li va demanar que l'examinés, va confirmar les seves pors i els va dir que era un senyal que Jesús ['Kixmi' en la llengua dels jentillak] naixeria aviat. Segons algunes històries, el vell va demanar als seus iguals que l'estimbessin per un penya-segat per evitar haver de viure la cristianització. Un cop fet això, els gegants van ensopegar pel camí i es van morir tots, tret de l'Olentzero (altres versions expliquen que els jentillak simplement se'n van i només es queda l'Olentzero per abraçar el cristianisme).[19]

Dibuix de l'Olentzero a Tolosa

Altres versions més modernes de la història de l'Olentzero expliquen que, de nounat, va ser abandonat al bosc i va ser trobat per una fada que li va donar el nom d'Olentzero, li va atorgar dons de força i bondat i el va lliurar a una parella gran sense fills que vivia sola al bosc. Es va fer un home fort i carboner que també era hàbil amb les mans i tallava joguines de fusta que duia en una gran bossa de carbó per donar-les als nens del poble. Es diu que es va morir un dia salvant nens d'una casa en flames i que quan va es morir, la fada que l'havia trobat li va concedir la vida eterna per continuar portant alegria als nens i a la gent.

Simbolisme

La hipòtesi més estesa és que l'origen de l'Olentzero és anterior a la cristianització del País Basc i que, com pensa l'historiador Claude Labat, «[el personatge] ha de ser ubicat dins les celebracions del solstici d'hivern».[20] Hi ha constància de la commemoració del solstici d'hivern i el renaixement de la natura i del Sol en territori basc des d'antic.[21]

Representació de l'Olentzero al Palau de Navarra de Pamplona el 2025

En aquesta línia, l'aspecte estrafolari, deixat i vell del personatge simbolitzaria el temps passat i el fet de cremar-lo, manera habitual en què acabava la rua de la nit de Nadal, representa la destrucció de tota relació amb el «temps vell» i l'arribada d'un temps nou. El pas d'un temps que mor a un de nou i ple de vida, en paraules de l'erudit José María Satrústegui, «suposa deixar el camí lliure a l'any que arriba».[22] Un cop arrelat, el cristianisme va adaptar els costums locals anteriors a les noves creences; el personatge de l'Olentzero s'hauria convertit en l'anunciador de la notícia del naixement de Jesucrist[23] (com també van fer els jentillak, que coincideixen amb l'Olentzero en el tipus de vida aïllat). Es dotà així el personatge d'un significat cristià coincident amb els ensenyaments de l'església catòlica. La posterior comparació amb el Pare Noel era inevitable.

Des de la representació del temps vell fins a l'actual encarnació del bon home que porta regals als nens s'ha produït una evolució molt profunda del personatge, la major part de la qual ha tingut lloc a la darreria del segle xx.[24] La història original s'ha enriquit amb relats i iconografia contemporània. Unes versions incideixen més en els aspectes cristians de la seva figura, unes altres n'eliminen els aspectes religiosos però en conserven els màgics i d'altres en suprimeixen tots els aspectes sobrenaturals, de manera que pugui ser acceptat per altres religions i fins i tot pels ateus. Hi ha versions que el converteixen en un ambaixador de la bona voluntat i espiritualitat, mentre que la publicitat comercial incideix en l'aspecte dels regals materials. A més, n'hi ha que incideixen en els aspectes de nacionalisme basc, atesos l'origen nacional i la cultura, bascos, de la tradició, mentre que d'altres els eviten.

Relació amb l'home dels nassos

A Larraun anomenen l'Olentzaro «l'home dels 365 ulls i orelles»[25] i a Betelu es deia antigament que l'Olentzero tenia 365 ulls, característica que l'agermana amb l'Ujanko i, en certa manera, amb l'home dels nassos català,[26] conegut a l'Aragó com a l'Home d'os 365 nasos. De fet, a Àlaba, Navarra, la Rioja i la comarca de la Bureba, el dia anterior a la nit de Nadal surt un home que té «tants ulls» com dies té l'any i el dia de Cap d'Any, «tants nassos» com dies té l'any, que és la mateixa tradició que la de l'home dels nassos català i aragonès.

Tradicions

Nens portant l'Olentzero
A Oiartzun a mitjan segle xx
A Ordizia el 2012

La nit de Nadal, grups d'adults o nens porten efígies de l'Olentzero en una cadira pels carrers, cantant les seves nadales i recollint menjar o dolços, tal com es fa per exemple al Halloween americà) i a la festa de Santa Àgata (Santa Agata jaia) al País Basc, on es practica l'oles egitea ('demanar almoina'). En acabat, és costum en alguns llocs, com ara a Lesaka, cremar l'Olentzero.

Una de les funcions actuals de l'Olentzero és molt semblant a la dels Reis d'Orient o el Pare Noel: els nens escriuen cartes a l'Olentzero demanant-li regals, les donen als seus pares, i alguns d'aquests regals apareixen a casa al matí del dia de Nadal. Al País Basc, la majoria de municipis celebren una desfilada d'Olentzero la vigília de Nadal, uns altres celebren una desfilada de Reis la tarda del 5 de gener, i n'hi ha d'altres que les celebren totes dues. Com a excepció, a Ermua, la desfilada de recepció de l'Olentzero es fa el 31 de desembre, i la desfilada de Reis s'efectua en la data habitual. En aquestes desfilades l'Olentzero pot aparèixer representat per un ninot o per un home vestit de carboner.[18]

És costum que grups de veïns passegin un ninot caracteritzat d'Olentzero (amb la cara tacada de carbó, roba tradicional, txapela, pipa, un sac amb regals, amb vestits típics bascos) pels carrers a la nit de Nadal, cantant i demanant diners per a algun col·lectiu humanitari, social o per a les seves pròpies activitats de lleure. Com a comiat d'aquest personatge, és comú incinerar el ninot en finalitzar la passejada, bé el mateix vespre de Nadal, bé després de Nadal.

La imatge de l'Olentzero és un element característic i freqüent a la decoració nadalenca d'establiments i mobiliari urbà al País Basc.[18]

Costums locals

Tot seguit es llisten algunes variacions de la llegenda, els costums i el personatge:

  • A Areso es deia als nens que tornessin a casa d'hora. Un adult es disfressava d'Olentzero i espantava els nens que encara eren al carrer amb una falç
  • A Uharte Arakil tradicionalment se'l penjava d'una corda des d'una finestra, vestit amb un mantell de palla
  • A Lekunberri l'efígie s'enganxava a la xemeneia
  • A Berastegi, si els nens no volien anar a dormir, es llançava una falç per la xemeneia i es deia als nens que l'Olentzero vindria a tallar-los el coll si no anaven a dormir.
  • A Dima es penjava del campanar de l'església un titella de palla vestit d'Olentzero amb una falç després de la missa del gall de Nadal i, si els nens s'havien portat malament, la gent deia: "Olentzero amb els ulls vermells ha vingut a la xemeneia, si trenquem el dejuni, ens tallarà el coll", referint-se al dejuni tradicional de la setmana abans de Nadal
  • A Larraun se l'anomenava Ononzaro i es deia que tenia tres ulls (cf. Ujanko) i normalment es representava com un borratxo vestit com un espantaocells. La gent preguntava a Ononzaro: begi-gorri, non arrapatu duk arrai ori? 'Olentzero dels ulls vermells, on vas agafar aquest peix [és a dir, "aquest gat, aquesta embriaguesa"]?' i la resposta era: Bart arratseko amaiketan Zurriolako arroketan 'ahir a les onze a les roques de la Zurriola'

El robatori de l'Olentzero d'Areso

Olentzero en un cartell nadalenc d'Herrira en suport als presos bascos a Algorta el 2013

A Areso, tradicionalment es deixava l'Olentzero durant la nit de Nadal a la plaça del poble. Durant els anys 2003, 2004 i 2005 el ninot va desaparèixer, i es va trobar dies després esquinçat. En 2005, els veïns van descobrir que els autors del robatori eren agents de servei de la Guàrdia Civil. Tal com va declarar l'alcalde de la població als mitjans:

« (castellà) 
En Nochebuena, a las 2:30 de la madrugada, una patrulla de la Guardia Civil apareció rápidamente y sin luces, metieron a Olentzero en el vehículo y se marcharon.		 (català) 
A la nit de Nadal, a dos quarts de tres de la matinada, una patrulla de la Guardia Civil va aparéixer ràpidament i sense llums, van ficar Olentzero dins el vehicle i se'n van anar.		 »
— Mikel Baraibar, alcalde d'Areso (26/12/2005).[27]

Més tard, van ser expedientats dos agents de l'esmentat cos militar. El fet va tenir repercussió estatal.[28][29]

Cançó tradicional

El grup de punk rock Zarama va versionar la cançó tradicional de l'Olentzero. El cantautor Gontzal Mendibil va dedicar tot el seu disc Olentzaro el 1993 a aquesta tradició.[30]

« (basc) 

Olentzero joan zaigu
mendira lanera
intentzioarekin
ikatz egitera.
Aditu duanian,
negua heldu dala
Jesus jaio dala
lasterka etorri da,
berri ematera.
Horra horra,
gure olentzero!
pipa hortzetan duela,
eserita dago.
Kapoiak ere baditu,
arraultzatxuekin,
bihar meriendatzeko
botila ardoakin. (bis)

Olentzero, Buru handia,
entendimentuz jantzia.
Bart arratsean
edan omen du,
hamar arroko zahagia.
hau urde tripa haundia!
TRALARARA TRALARARA... (bis)

 (català) 

L'olentzero se'ns n'ha anat
a treballar a la muntanya
amb la intenció
de fer carbó.
En assabentar-se que
ha arribat l'hivern,
i que ha nascut el nen Jesús,
ha vingut tot corrent
a donar la notícia.

Vet aquí, vet aquí
el nostre Olentzero!
Amb la pipa entre les dents
està assegut.
També té pollastres
i ous,
per a berenar demà
amb una ampolla de vi. (bis)

Olentzero, capgròs,
tot vestit d'enteniment.
Ahir a la nit
segurament es va beure
una bóta de deu arroves [de vi]
Ai quin porc panxut!
TRALARARA TRALARARA... (bis)

 »
— Lletra de la cançó tradicional.[31]

Referències

  1. 1 2 «Olentzero» (en castellà). aunamendi.eusko-ikaskuntza.eus. Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  2. ↑ «Olentzero» (en basc). Orotariko Euskal Hiztegia. Euskaltzaindia. [Consulta: 22 octubre 2025].
  3. ↑ «Onentzaro enborra eta Olentzero» (en castellà). porencimadetodaslaszarzas.com, 30-12-2018. [Consulta: 2 gener 2026].
  4. ↑ Aguirre Sorondo, Antxon. «El mito del Olentzero» (en castellà). euskonews.eus, 22-12-2006. [Consulta: 2 gener 2026].
  5. ↑ «El Olentzero u Olentzaro» (en castellà). sasua.net, 01-12-2005. [Consulta: 2 gener 2026].
  6. ↑ Altuna Enzunza, Aitzol. «Olentzero eta zorionak» (en castellà). nabarralde.eus, 23-12-2017. [Consulta: 2 gener 2026].
  7. ↑ Villa, Imanol «El Olentzero. Los orígenes del carbonero sucio y gordinflón que trae regalos a los niños vascos se remontan a tiempos mucho más lejanos y antiguos que los de la llegada del Cristianismo.» (en castellà). El Correo Digital. El Correo, 23 de desembre de 2007, 2007.
  8. ↑ Oliden, Kepa. «Olentzero, de malvado a bonachón» (en castellà). diariovasco.com. El Diario Vasco, 24-12-2017. [Consulta: 2 gener 2026].
  9. ↑ «Onentzero» (en castellà). celtiberia.net. [Consulta: 3 gener 2026].
  10. ↑ Dueñas, Emilio Xabier. «Olentzero, de oscuro personaje a mago barbudo» (en castellà). euskonews.eus, 03-12-2014. [Consulta: 2 gener 2026].
  11. ↑ Santarén, E. «“Olentzero era un personaje de cuento y ha terminado como un elemento de puro consumo”» (en castellà). noticiasdenavarra.com, 24-12-2015. [Consulta: 2 gener 2026].
  12. ↑ Baroja, Pío. Intermedios (en castellà). Madrid: Editorial Espasa-Calpe, 1931. «[..]era un gigante que bajaba por la chimenea con la cara tiznada, con los ojos rojos y el aire fiero. También se decía que en la Zurriola metía a los chicos en un saco y se los llevaba» citat per Caro Baroja, Julio. Sobre la religión antigua y el calendario del pueblo vasco (en castellà). Sant Sebastià: Txertoa, 1984, p. 104. ISBN 978-8471480682.
  13. ↑ Alberdi, Xabier. «Orentzago eta Erregeak: Gabonetako festen transformazioa Zarautzen XX. mendean» (en basc). euskonews.com, 21-12-2007.
  14. ↑ Ferreira, Maialen «Una campaña empodera a Mari Domingi y la iguala con Olentzero en el reparto de regalos en Navidad» (en castellà). El Diario Vasco, 20-12-2021 [Consulta: 28 desembre 2021].
  15. ↑ «Who are the Olentzero and Mari Domingi?» (en anglès). turismoa.tolosa.eus. Tolosa Turismoa, 23-12-2019. [Consulta: 28 desembre 2021].
  16. ↑ «Horra Mari Domingi - Basque Songbook» (en anglès). eusko-ikaskuntza.eus. Sant Sebastià: Erein, 2000. [Consulta: 28 desembre 2021].
  17. ↑ «Olentzero y Mari Domingi» (PDF) (en castellà). Ajuntament de Vitòria. [Consulta: 28 desembre 2021].
  18. 1 2 3 Balanzategi, Ander; Chico, Amaia. «Olentzero y Mari Domingi llenan de ilusión las calles de Donostia» (en castellà). El Diario Vasco, 24-12-2022. [Consulta: 25 desembre 2022].
  19. ↑ «Olentzero y el fin de los gentiles con el nacimiento de Kixmi (Cristo)» (en castellà). EiTB, 19-07-2018. [Consulta: 16 desembre 2025].
  20. ↑ Echazarreta, Carmen. «Olentzero». Diari de Girona, 23-12-2016. [Consulta: 25 desembre 2022].
  21. ↑ Caro Baroja, Julio «La fiesta del solsticio de invierno en Guipúzcoa oriental y en algunas localidades de la Montaña de Navarra» (en castellà). Revista de dialectología y tradiciones populares. Consell Superior d'Investigacions Científiques [Madrid], 1946, p. 41-68.
  22. ↑ Satrústegui, José María «Olentzero. Estudio del personaje mítico vasco» (PDF) (en castellà). Cuadernos de etnología y etnografía de Navarra. Govern de Navarra [Pamplona], núm. 51, 1-1988, p. 13. ISSN: 0590-1871. «Su muerte supone dejar el camino expedito a la manifestación pura, joven y vigorosa del año que aflora en la transformación de la naturaleza»
  23. ↑ Lecumberri Napal, Joaquín. «Olentzero, la historia del ‘Papá Noel vasco’» (en castellà). La Vanguardia, 22-12-2016. [Consulta: 25 desembre 2022].
  24. ↑ Rilova Jericó, Carlos. «Los emisarios de la Navidad: “Olentzero” y otros carboneros. Del siglo IV después de Cristo a la Europa postnapoleónica» (en castellà). diariovasco.com. El Diario Vasco, 21-12-2015. [Consulta: 2 gener 2026].
  25. ↑ «El Olentzero: el espíritu de la Navidad» (en castellà). sanssedonosti.com, 02-12-2020. [Consulta: 2 gener 2026].
  26. ↑ Masanés, Cristina «Qui va ser Santa Claus?». Sàpiens [Barcelona], núm. 87, 1-2010, p. 56-61. ISSN: 1695-2014.
  27. ↑ «La policía secuestraba a un tradicional muñeco de la navidad vasca» (en castellà). infobae.com, 26-12-2005. [Consulta: 2 gener 2026].
  28. ↑ «La Guardia Civil secuestra al Olentzero, el Papá Noel vasco» (en castellà). 20 minutos, 28-12-2005.
  29. ↑ «Dos guardias civiles 'roban' un "Olentzero" en Navarra» (en castellà). Cadena SER, 28-12-2005. Arxivat de l'original el 2009-09-03. [Consulta: 27 gener 2009].
  30. ↑ Portero, Andrés. «Una ‘noche mágica’ en 3D con Olentzero y Gontzal Mendibil» (en castellà). noticiasdegipuzkoa.eus, 26-12-2018. [Consulta: 25 novembre 2024].
  31. ↑ Lahora, Cristina. La Escolarización antes de los 3 años: Organización del aula y diez Unidades Didácticas (en castellà i basc). Narcea Ediciones, 2001, p. 81-82. ISBN 9788427713529.

Bibliografia

Vegeu també

Enllaços externs

source: https://ca.wikipedia.org/wiki/Olentzero