La H és la vuitena lletra de l'alfabet català i sisena de les consonants. Només es conserva per tradició literària, ja que sona muda. El seu nom és hac.
Fonètica
Actualment només es fa servir per a paraules estrangeres amb el so /h/ o en paraules d'origen llatí que ja tenien aquesta grafia. Antigament també es feia servir per a separar hiats (trahidor) i per a marcar el so de /k/ a final de mot (Vich, bosch) fins i tot en els seus derivats (Jochs florals).
Hac aspirada
La hac no és pas muda quan s'utilitza per a representar el so /h/ de certes interjeccions (ha, ha; ehem...) i el so /x/ d'alguns manlleus del castellà o del caló, per exemple: com piho, catalanització del castellà pijo (persona que fa ostentació de seguir les modes associades a una classe social acomodada), o halar (menjar), manlleu del caló.
L'adjectiu aspirada es refereix al sentit etimològic d'aquesta paraula que era emetre (un so) amb un hàlit, com surt al DCVB.
Significats de H
- Bioquímica: en majúscula símbol de la histidina.
- Art: en majúscula s'utilitza per a referir-se al hentai.[1]
- Física: en minúscula se sol fer servir per a representar les alçades en les equacions. Serveix com a abreviatura d'hora
- Música: correspon a la nota si en el sistema germànic
- Química: en majúscula, símbol químic de l'Hidrogen, d'on deriva la Bomba H. També és el símbol de la magnitud de l'Entalpia.
- SI: en minúscula, símbol d'hecto.
- Vehicles: designa un vehicle provinent d'Hongria
Símbols derivats o relacionats
| Caràcter | Descripció | Unicode (maj./min.) | Html (maj./min.) | Notes d'ús |
|---|---|---|---|---|
| Ĥ | H amb accent circumflex | U+0124 U+0125 | esperanto | |
| Ḥ | H amb punt inferior | U+1E24 U+1E25 | (transcripció de l'àrab) | |
| Ħ | H barrada | U+0126 U+0127 | maltès | |
| Ḣ | H amb punt superior | U+1E22 U+1E23 | ||
| Ȟ | H amb anticircumflex | U+021E U+021F |
Referències
- ↑ McLelland, Mark «A Short History of 'Hentai'». Intersections: Gender, History and Culture in the Asian Context, 12, 2006.