Per a altres significats, vegeu «Escaire (desambiguació)».

Una escaire combinat, escaire ajustable o escaire lliscant, és una eina de mesura i marcatge multiusos que s'utilitza en la metal·lúrgia, la fusteria i la maçoneria . Està composta d'un regle i un o més caps intercanviables que es poden fixar al regle. i que són els que li donen els diferents noms a l'eina.[1][2]

El capçal més comú és el capçal estàndard, que s'utilitza com a escaire per marcar i provar angles de 90° i 45°.[3] Els altres tipus comuns de capçal són el capçal de transportador i el capçal de cerca-centres.[4]

Descripció

Un conjunt combinat amb el regle (a dalt), un capçal estàndard (esquerra), un capçal de transportador (centre) i un capçal visor central (dreta).
Il·lustració que mostra un capçal central, un capçal de transportador i un capçal estàndard units a un regle.

Els regles escaires combinats estan fets d'acer i es poden comprar amb gradacions en mètrica, imperial o mètrica i imperial. Ambdues cares del regle tenen marques, proporcionant quatre conjunts diferents de marques. Això permet que les diferents cares tinguin graduacions diferents (per exemple, marques d'1 mm o 0,5 mm) o unitats (és a dir, mètrica i imperial). El regle normalment ve en longituds d'entre 150 mm i 600 mm o entre 4 polzades i 24 polzades.[1][2]

Capçals

Els capçals, que són com petites encluses, s'uneixen al regle fent-lo lliscar en una ranura al lateral del cap. A continuació, el cap s'estreny al seu lloc mitjançant un cargol o una femella de bloqueig que encaixa amb un canal que recorre tota la longitud del regle, permetent que el cap s'estrenyi en qualsevol punt del regle.[4][5]

El capçal estàndard o quadrat té tres cares planes adjacents, dues d'elles es troben quadrades entre si, i la tercera cara està inclinada a 45°. Quan s'acobla, una cara és paral·lela al regle, una cara és perpendicular i una cara està a 45°. El capçal estàndard normalment incorpora un petit nivell i un petit marcador extraïble.[4]

El capçal del transportador té una vora de referència plana que està unida a un transportador ajustable de 180° (de vegades anomenat torreta) amb una escala graduada en ambdues direccions per llegir tant l'angle com l'angle complementari.[1] El capçal del transportador de vegades inclou un petit nivell de bombolla.[4][6]

El capçal del cerca-centres té dues cares que es troben a 90°, quan s'hi fixa una vora del regle bisecta les dues cares a 45°.

Els capçals es fabriquen d'acer forjat, ferro colat, alumini fos a pressió, zinc fos a pressió o plàstic. Els capçals d'alumini i zinc són més barats que l'acer i el ferro, però menys duradors i més propensos a la inexactitud.[7] Els capçals de ferro colat i acer també són notablement més pesats. Els capçals solen estar pintats excepte les cares de referència planes mecanitzades.

Usos

El regle, a part de poder ser utilitzat com un regle normal independent, s'utilitza en combinació amb els diferents capçals.[8]

Capçal estàndard

Diagrama etiquetat del capçal estàndard

El capçal transportador es pot utilitzar com:

  • Escaire, per marcar i referenciar angles de 90° i comprovar si les superfícies són planes i quadrades entre si.
  • Escaire de biaixos, per marcar i referenciar angles de 45°, com ara en fusteria per a unions de biaix .
  • Nivell de bombolla, per comprovar si una superfície està anivellada o, de manera similar, si una superfície o vora està vertical.
  • Calibre de profunditat o calibre d'alçada.
  • calibre de marcatge per marcar línies paral·leles a una vora, col·locant el capçal a una certa distància de l'extrem del regle.[9]
  • Referència per transferir directament dimensions sense necessitat de prendre cap mesura, minimitzant els errors i les inexactituds de mesura.[10]

Capçal transportador

Diagrama etiquetat del capçal del transportador

El capçal del cerca-centres es pot utilitzar per a:

  • Mesurar i comprovar angles entre superfícies, vores i marques.
  • Marcar angles des d'una vora
  • Transferència directa d'angles, com un calibre de bisell (calibre en T lliscant), per minimitzar els errors i les inexactituds de mesura.
  • Mesurar i marcar angles relatius a l'horitzontal mitjançant el nivell.[2]

Capçal cercador de centres

Diagrama etiquetat del capçal cercador de centres amb un cercle com a exemple

El capçal del cercador de centres es pot utilitzar per a:

  • Marcar línies pel centre d'objectes circulars o quadrats, com ara espigues . Fer múltiples marques en diferents angles es pot utilitzar per identificar el punt al centre del cercle.
  • Marcar línies perpendiculars a una vora corba (línies normals).
  • Biseccionar cantonades quadrades per marcar un angle de 45°.[2]

Història

Tot i que algunes eines del segle XIX anteriors s'anomenaven escaires combinats, l'escaire combinat modern va ser inventat a finals de la dècada de 1870 per l'inventor estatunidenc Laroy S. Starrett i patentada el 1879. [note 1][11] El 1880 va fundar la LS Starrett Company a Athol, Massachusetts, Estats Units . L'eina va ser dissenyada originalment per a maquinistes, però amb el temps es va utilitzar habitualment en altres oficis, com ara la fusteria.[10]

Notes

  1. ↑ Les fonts difereixen sobre l'any exacte en què va inventar l'eina, però la patent dels EUA es va presentar i concedir el 1879.

Referències

  1. 1 2 3 Dotson, Connie. Fundamentals of Dimensional Metrology. Cengage Learning, 2015, p. 100–106. ISBN 978-1305177741.
  2. 1 2 3 4 Raghavendra, N. V.; Krishnamurthy, L.. Engineering metrology and measurements. New Delhi: Oxford University Press, 2013, p. 89–91. ISBN 978-1-68015-280-7. OCLC 900729269.
  3. ↑ Campbell, Paul D. Q.. An Introduction to Measuration and Calibration. Industrial Press Inc, 1995. ISBN 978-0-8311-3060-2.
  4. 1 2 3 4 Livesey, Andrew. The Repair of Vehicle Bodies (en anglès). 6th. Routledge, 2013-02-11, p. 93. ISBN 978-1-135-12049-8.
  5. ↑ Raghavendra, N. V.; Krishnamurthy, L.. Engineering metrology and measurements. New Delhi: Oxford University Press, 2013, p. 89–91. ISBN 978-1-68015-280-7. OCLC 900729269.
  6. ↑ Raghavendra, N. V.; Krishnamurthy, L.. Engineering metrology and measurements. New Delhi: Oxford University Press, 2013, p. 89–91. ISBN 978-1-68015-280-7. OCLC 900729269.
  7. ↑ Rae, Andy (March 2015). «The Multitalented Combination Square: A whole lot of tool in one small package». Woodcraft Magazine: 50–54. ISSN 1553-2461.
  8. ↑ «US Patent: 215,024 - Try Square». Directory of American Tool and Machinery Patents. [Consulta: 24 octubre 2020].
  9. ↑ Capotosto, Rosario (September 1988). «Combination Square Know-How». Popular Mechanics: 130. ISSN 0032-4558.
  10. 1 2 «Combination Squares» (en anglès americà). Popular Woodworking Magazine, 25-04-2020. [Consulta: 24 octubre 2020].
  11. ↑ «US Patent: 215,024 - Try Square». Directory of American Tool and Machinery Patents. [Consulta: 24 octubre 2020].

Enllaços externs

source: https://ca.wikipedia.org/wiki/Escaire_combinat