David Brainard (anglès: David Legge Brainard) (Norway, 21 de desembre de 1856 - Washington DC, 22 de març de 1946) va ser un oficial de l'exèrcit dels Estats Units i explorador àrtic.

El 1876 es va allistar a l'exèrcit dels Estats Units i el 1886 va rebre el grau d'oficial. Durant la seva carrera militar va assolir el rang de general de brigada i a la Primera Guerra Mundial va servir d'agregat militar dels Estats Units a Lisboa, Portugal. El 1919 es llicencià de l'exèrcit.

A més de servir a la Primera Guerra Mundial, fou un veterà de les Guerres Índies, la Guerra hispano-estatunidenca i la Guerra filipino-estatunidenca. També va ser un destacat explorador àrtic, que va assolir la fama com un dels sis únics supervivents de l'Expedició a la badia de Lady Franklin de 1881 a 1884. Va rebre diverses condecoracions civils en reconeixement a les seves exploracions. Va morir a Washington DC el 1946 i fou enterrat al cementiri nacional d'Arlington.

Primers anys de vida

Brainard va néixer a Norway, Nova York, el 21 de desembre de 1856, sent el cinquè fill d'Alanson Brainard i Maria C. Legge.[1] Quan tenia deu anys la seva família es va traslladar a una granja de Freetown, Nova York.[2][3] Va estudiar a l'Escola Normal Estatal de Cortland, i després va decidir seguir la carrera militar.[3][4][5]

Carrera militar

Inici de la carrera

Brainard es va allistar a l'exèrcit dels Estats Units el setembre de 1876.[3][a][b] Va ser assignat al 2n Regiment de Cavalleria i va servir a Fort Keogh, al Territori de Montana, durant la Guerra de les Black Hills de 1876.[3] El 7 de maig de 1877 va combatre a la batalla de Little Muddy Creek, Montana, on va ser ferit a la cara i a la mà dreta.[7] L'agost de 1877 va ser un dels quatre soldats assignats per escortar el general comandant de l'exèrcit, William Tecumseh Sherman, en una expedició al Parc Nacional de Yellowstone.[8] El 1877 i el 1878 va servir sota el general Nelson Appleton Miles a Montana durant la Guerra nez percé i la Guerra Bannock.[9][10] L'octubre de 1877 va ser ascendit a caporal i a sergent el juliol de 1879.[8]

Exploració àrtica

Supervivents de l'expedició Greely i els seus rescatadors. Brainard és el número 24

El 1880 va ser seleccionat per a l'expedició Howgate, que va marxar cap a Groenlàndia el juliol d'aquell mateix any, però va haver de fer marxa enrere després que una forta tempesta danyés el vaixell de l'expedició.[11] El 1881 va ser destinat com a sergent primer a l'Expedició a la badia de Lady Franklin, comandada per Adolphus Greely.[11] Durant els tres anys que durà aquesta expedició va portar un diari de la mateixa.[12]

Vint-i-cinc homes van iniciar aquesta expedició, però els nombrosos problemes de reabastiment, així com a l'hora de ser rescatats, va fer que la major part d'ells morissin.[13] Entre els que van morir hi havia James Booth Lockwood, segon al comandament i company de Brainard en moltes expedicions, inclosa la seva incursió rècord fins a la latitud 83° 23' 30" N.[14][15]

A Brainard se li atribueix el mèrit d'haver salvat tants membres de l'expedició com va poder racionant estrictament el poc menjar que disposaven.[16] Poc abans que els supervivents fossin rescatats, a la primavera de 1884, Brainard, congelat, afamat i patint escorbut, va escriure: "La nostra pròpia condició és tan miserable, tan palpablement miserable, que la mort seria benvinguda en lloc de temuda..."[3] Brainard va ser un dels sis únics supervivents rescatats pel contraalmirall Winfield Scott Schley el 22 de juny.[17][c] Aquell dia, segons es diu, estava a prop de la mort, massa dèbil per sostenir un llapis per poder fer una entrada al seu diari.[10]

Carrera posterior

Brainard el 1905.
Brainard com a general de brigada, cap a 1919.

El gener de 1885 Brainard va sol·licitar un ascens al 10è Regiment d'Infanteria, però el nomenament va ser per a Andre W. Brewster.[18][19] El 1886 fou ascendit a sotstinent al 2n Regiment de Cavalleria "com a reconeixement pels serveis valents i meritoris prestats a l'expedició a l'Àrtic de 1881-1884". Posteriorment va tenir la distinció de ser l'únic oficial de l'exèrcit dels Estats Units, en actiu o retirat, que havia rebut un nomenament com a reconeixement a serveis específics.[3]

L'agost de 1893 va ser ascendit a primer tinent.[11] L'octubre de 1896 va ser transferit al Departament de Subsistència i ascendit a capità.[11] El desembre de 1897 va participar en la Missió d'Ajuda del Yukon, que va proporcionar assistència d'emergència als miners de la febre de l'or de Klondike que patien escassetat d'aliments.[11]

El maig de 1898 va ser ascendit a tinent coronel interí i va servir com a comissari en cap de les forces militars a les Filipines durant la Guerra hispano-estatunidenca de 1898 i la Guerra filipino-estatunidenca de 1899.[9] El maig de 1900 va ser ascendit a major[11] i posteriorment fou nomenat comissari en cap del Departament de l'Est, el Departament de Califòrnia i la Divisió Filipina.[20][21] El 1905 fou ascendit a tinent coronel.[22] Fou membre fundador de The Explorers Club i en va ser president el 1912 i el 1913.[23] El juny de 1912 va ser ascendit a coronel.[24]

El 1914 va ser assignat com a agregat militar dels Estats Units a Buenos Aires, Argentina.[25] L'octubre de 1917 va ser ascendit a general de brigada interí.[26] Durant la Primera Guerra Mundial va servir com a agregat militar a Lisboa, Portugal, i es va retirar com a general de brigada l'octubre de 1919.[3]

Jubilació i mort

Làpida de Brainard al Cementiri Nacional d'Arlington.
Brainard fou elegit membre honorari de l'American Polar Society el 1936.

Després de deixar l'exèrcit va ser nomenat vicepresident de l'Associació de Provisions de l'Exèrcit i la Marina, i va ser nomenat membre de la junta directiva de l'associació.[6] Va romandre actiu en aquests càrrecs fins a la seva mort.[6]

El 1936 fou elegit membre honorari de l'American Polar Society el 1936, en el seu 80è aniversari.[10][27] Era maçó i pertanyia a la Lògia Marathon núm. 438 a Marathon, Nova York.[28]

Brainard va morir al Centre Mèdic de l'Exèrcit Walter Reed de Washington DC, el 22 de març de 1946.[29] Va ser enterrat al Cementiri Nacional d'Arlington.[29] Va ser l'últim supervivent de l'Expedició Àrtica de Greely.[30]

Premis

Condecoracions militars

Brainard com a coronel cap al 1913, amb diverses de les seves condecoracions exposades al seu uniforme de gala.

La medalla del Cor Porpra es va crear el 1932.[31] El 27 de gener de 1933 va rebre el premi per les ferides que va patir a la batalla de Little Muddy Creek el 7 de maig de 1877.[32] El seu va ser un dels dos únics Cors Porpra que es coneixen que es van atorgar per les Guerres Índies, perquè els premis pòstums no estaven autoritzats i les persones elegibles havien de presentar sol·licituds de manera proactiva.[33]

A més del Cor Porpra, les condecoracions i premis militars que va rebre Brainard foren: Medalla de la Campanya Índia, Medalla de la Campanya Espanyola, Medalla de la Campanya de les Filipines, Medalla de la Victòria a la Primera Guerra Mundial, Orde de Crist (Gran Oficial), Orde d'Avís (Gran Oficial) i Legió d'Honor (Oficial).[34][35]

Premis civils

A més de les seves condecoracions militars, Brainard va rebre el Premi Back de la Royal Geographical Society el 1886.[36] Va ser membre de l'American Geographical Society i les seves exploracions àrtiques li van comportar la concessió de la Medalla Charles P. Daly de la societat el 1926.[37][38] També va rebre la Medalla civil de l'Explorers Club el 1929[34] i va ser inclòs al Saló de la Fama del Comtat de Cortland.[39]

Publicacions

Notes

  1. ↑ Segons algunes fonts, Brainard va anar a l'Exposició Universal de 1876 a Filadèlfia. Anava cap a casa i va veure, mentre canviava de tren a Nova York, que no tenia prou diners per comprar un bitllet per arribar a casa. En lloc de demanar diners a la seva família, va agafar el ferri gratuït de l'exèrcit fins a l'estació de reclutament de Governors Island, on va signar un contracte d'allistament. Després d'allistar-se va descobrir el bitllet de deu dòlars que havia posat prèviament a la butxaca de la camisa, que hauria estat més que suficient per completar el seu viatge en tren fins a Freetown.[3]
  2. ↑ En una altra versió de la història de l'allistament, Brainard no va poder viatjar més enllà de Nova York perquè havia estat robat a Filadèlfia.[6]
  3. ↑ Set homes eren vius quan va arribar Schley, però un va morir poc després.[17]

Referències

  1. ↑ Davis, 1998, p. 48.
  2. ↑ «1875 New York State Census, Entry for David Brainard». Ancestry.com. Lehi, Utah: Ancestry.com, LLC, 19-06-1875. [Consulta: 12 setembre 2025]. «"Profession, trade or occupation: Student Nor. School"»
  3. 1 2 3 4 5 6 7 8 Stein, Glenn M. (September–October 2009). «General David L. Brainard: Indian Wars Veteran and Last Survivor of the United States' Lady Franklin Bay Arctic Expedition, 1881–84». Journal of the Orders and Medals Society of America (Claymont, DE: Orders and Medals Society of America): 16.
  4. ↑ «David L. Brainard». A: Biographical Encyclopedia of the United States. Chicago, IL: American Biographical Publishing Co., 1901.
  5. ↑ Lanman, Charles. Farthest North: Or, The Life and Explorations of Lieutenant James Booth Lockwood. New York: D. Appleton and Company, 1889, p. 315.
  6. 1 2 3 «Brig. Gen. David Brainard Dies». The Evening Star [Washington, DC], 23-03-1946, p. 3.
  7. ↑ «A Survivor of the Greely Expedition». The Ancient (Boston, MA: Arthur T. Lovell). May 1914: 251 – via Google Books.
  8. 1 2 Farthest North, p. 315.
  9. 1 2 «Chronology: The Papers of David L. Brainard». Dartmouth.edu. Hanover, New Hampshire: Dartmouth College Library, 1984. Arxivat de l'original el June 11, 2018. [Consulta: 19 setembre 2025].
  10. 1 2 3 Brainard, Marshall Deforest. «The Arctic Saga of David Legg Brainard». Brainard Brainerd Braynard Family History Genealogy. Portland, Oregon: Richard David Brainard, 2006. Arxivat de l'original el November 19, 2008. [Consulta: 20 setembre 2025].
  11. 1 2 3 4 5 6 Who's Who in New York City and State. First. New York: L. R. Hammersly, 1904, p. 81.
  12. ↑ Dartmouth College Library. «David Brainard Diary». 2020. Hanover, NH: Dartmouth College. [Consulta: 29 novembre 2021].
  13. ↑ Jampoler, Andrew C. A. (August 2010). «Disaster at Lady Franklin Bay». Naval History 24 (4) (Annapolis, Maryland: United States Naval Institute).
  14. ↑ «Army Heritage Centre». www.armyheritage.org. Arxivat de l'original el April 1, 2019. [Consulta: 13 juny 2018].
  15. ↑ Paul-Émile Victor, Les Explorations polaires, tome IV de Histoire Universelle des Explorations publiée sous la direction de L.-H. Parias, Paris, Nouvelle Librairie de France, 1957, p. 254
  16. ↑ Copley, Frank Barkley (March 1912). «Heroes of the Outdoors: David L. Brainard». The Outing Magazine (Chicago; NY: Outing Publishing Company): 697–699 – via Google Books.
  17. 1 2 Reck, Stephen Noah. «The Greely Sensation: Arctic Exploration and the Press». Scholar Works.UVM.edu. University of Vermont, 2018. [Consulta: 15 agost 2021].
  18. ↑ «Gen. Brewster, 79, Officer 57 Years». The New York Times [New York], 28-03-1942, p. 17.
  19. ↑ «Condensed News: Domestic; A. W. Brewster». Indianapolis News [Indianapolis, IN], 27-11-1884, p. 4.
  20. ↑ Brooke, John R. Annual Report, Department of the East. Governors Island, NY: Headquarters, Department of the East, 1900, p. 3.
  21. ↑ «The Army: Subsistence Department». Army and Navy Journal [New York], 09-01-1909, p. 515–516.
  22. ↑ U.S. Senate (December 6, 1905). «Appointments in the Army: Subsistence Department». Congressional Record XL (Washington, DC: U.S. Government Printing Office): 165–166 – via Google Books.
  23. ↑ ECWG_Admin «John Glenn Tribute». Explorers Club Washington Group [Washington, DC], 12-04-2017.
  24. ↑ «In the Social World: Lieut.-Col. David L. Brainard». The Daily Standard Union [Brooklyn, NY], 16-06-1912, p. 8.
  25. ↑ «Pan American Notes: Col. David L. Brainard to be Appointed Military Attaché in Buenos Aires». Bulletin of the Pan American Union (Washington, DC: Pan American Union). July 1914: 293 – via Google Books.
  26. ↑ «New Brigadier Generals». Arkansas Gazette [Little Rock, AR], 03-10-1917, p. 14.
  27. ↑ «Gen. Brainard Honored. Last Survivor of Greely Expedition Enrolled in Polar Society at 80». , 22-12-1936.
  28. ↑ Steele, Eric C. «David Legge Brainard Is Born». Today in Masonic History. Masonry Today.com, 21-12-2023. [Consulta: 5 octubre 2024].
  29. 1 2 «Death Notice, David L. Brainard». The Evening Star [Washington, DC], 24-03-1946, p. 17.
  30. ↑ Davis, 1998, p. 49.
  31. ↑ Borch, Fred. For Military Merit: Recipients of the Purple Heart. Annapolis, MD: Naval Institute Press, 2013, p. 4–5. ISBN 978-1-6125-1409-3.
  32. ↑ Borch, p. 28.
  33. ↑ Borch, p. 28-29.
  34. 1 2 Stein, Glenn M. «The Historic and Unique Collection of Medals and Artifacts of General David L. Brainard, USA (1856-1946)». Little Big Horn.info p. 1–2. Choctaw Beach, FL: Diane Merkel, 01-08-2007.
  35. ↑ «Portuguese Honors Orders». Ordens.Presidencia.pt. Lisbon, Portugal: Presidency of the Portuguese Republic, 2011. [Consulta: 15 agost 2021].
  36. ↑ Year-Book and Record. London, England: Royal Geographic Society, 1902, p. 222.
  37. ↑ Men of Mark in America. I. Washington, DC: Men of Mark Publishing Company, 1905, p. 172.
  38. ↑ The Numismatist. 39. Colorado Springs, CO: American Numismatic Association, 1926, p. 62.
  39. ↑ «Homeville Museum's Cortland County Hall of Fame Nominees». Homeville Museum.com. Cortland, New York: Homeville Museum, 16-12-2016. [Consulta: 23 desembre 2024].
source: https://ca.wikipedia.org/wiki/David_Brainard