Benjamin Tucker (Dartmouth, 17 d'abril de 1854 - Mònaco, 22 de juny de 1939) Benjamin Ricketson Tucker, fou un teòric estatunidenc de l'anarcoindividualisme filosòfic i de l'economia mutualista en el segle xix, i autoidentificat com a socialista.[1]

Tucker considerava l'anarquisme com una part del moviment socialista més ampli. Tucker es va oposar durament al socialisme d'estat i va ser partidari del socialisme de lliure mercat[2] i del socialisme llibertari,[3] que va anomenar socialisme anarquista o anarquista.[4] Va connectar Josiah Warren, Karl Marx i Pierre-Joseph Proudhon amb el socialisme.[5] Alguns comentaristes moderns han descrit Tucker com un anarcocapitalista,[6][7] tot i que això ha estat disputat per altres.[8][9] Durant la seva vida, Tucker es va oposar al capitalisme[10] i es considerava socialista pel seu desig d'augmentar el benestar humà actuant sobre les relacions socials i el medi ambient, en lloc de sobre la naturalesa dels individus, i pel seu suport a evitar que la possessió de riquesa fos un mitjà de gravar el producte del treball.[11]

Tucker va connectar les seves opinions econòmiques socialistes llibertàries, que incloïen la seva oposició als ingressos no laborals en forma de benefici, interès i renda, amb les de Josiah Warren, Proudhon i Marx, mentre argumentava contra els antisocialistes americans que declaraven el socialisme com a importat.[12]

Difussor

La contribució de Benjamin Ricketson Tucker a l'anarcoindividualisme es realitzà a través de la publicació de periòdics i els seus propis escrits. Editant i publicant el diari anarquista "Liberty", Tucker filtrà i integrà les teories de pensadors europeus, com Herbert Spencer i Pierre-Joseph Proudhon, amb la dels pensadors anarcoindividualistes nord-americans, Lysander Spooner, William Greene i Josiah Warren, a més d'incloure les idees de la llibertat de pensament i l'amor lliure, tot amb el fi de produir bases per l'anarquisme individualista i que ell anomenà socialisme anarquista.

S'encarregà de l'edició i difusió de les seves traduccions de les obres de Mikhaïl Bakunin i Max Stirner; és, a més, la primera persona a introduir les obres de Friedrich Nietzsche als Estats Units, autor del que Tucker també realitzà diverses de les primeres traduccions a l'anglès.

Ideòleg

Tucker compartí les idees amb els simpatitzants de l'amor lliure i del lliure pensament, prop del rebuig en contra de la legislació de caràcter religiosa, però va veure, també, la pobre condició dels treballadors americans com un resultat de quatre monopolis capitalistes:

  1. diners
  2. terratinents
  3. aranzels i tarifes
  4. patents

Com a anarquista individualista significava el "capitalisme" al "capitalisme d'Estat", a l'aliança del govern i les companyies. Com una solució a aquest "capitalisme", reclamava mesures com un sistema bancari lliure, desitjant establir alternatives voluntàries (associació voluntària, mercat lliure) per a obtenir una societat d'emprenedors lliures i que al seu criteri resultaria més efectiva. Tucker creia que els seus contemporanis milionaris rebien la seva riquesa a través de l'explotació dels monopolis.[13]

Referències

  1. ↑ Chartier, Gary. Anarchy and Legal Order. Cambridge University Press: New York. 2013. p. 397. "Similarly, Benjamin Tucker, who explicitly identified himself as a socialist.."
  2. ↑ Chartier, Gary; Johnson, Charles W. Markets Not Capitalism: Individualist Anarchism Against Bosses, Inequality, Corporate Power, and Structural Poverty. Brooklyn: Minor Compositions/Autonomedia. (2011). p. 10. "...In 'State Socialism and Anarchism,' Benjamin Tucker explains why a market-oriented variety of anarchism can be understood as part of the socialist tradition..."
  3. ↑ Elkin, Gary. «Benjamin Tucker — Anarchist or capitalist?». theanarchistlibrary.org. [Consulta: 23 maig 2026].
  4. ↑ Chartier, Gary. Anarchy and Legal Order. Cambridge University Press: New York. 2013. p. 399.
  5. ↑ Chartier, Gary. Anarchy and Legal Order. Cambridge University Press: New York. 2013. p. 401.
  6. ↑ Freeden, Michael. The Oxford Handbook of Political Ideologies (en anglès). Oxford: Oxford University Press, 2013, p. 388. ISBN 978-0199585977.
  7. ↑ Curran, G. 21st Century Dissent: Anarchism, Anti-Globalization and Environmentalism (en anglès). Springer, 2006, p. 21. ISBN 978-0230800847.
  8. ↑ McKay, Iain. An Anarchist FAQ. AK Press. Oakland. 2008. pp. 23, 526.
  9. ↑ Chartier, Gary. Anarchy and Legal Order. Cambridge University Press: New York. 2013. pp. 402–403.
  10. ↑ Chartier, Gary. Anarchy and Legal Order. Cambridge University Press: New York. 2013. p. 403.
  11. ↑ Chartier, Gary. Anarchy and Legal Order. Cambridge University Press: New York. 2013. p. 400, fn 32.
  12. ↑ Brooks, Frank H. (1994). The Individualist Anarchists: An Anthology of Liberty (1881–1908). Piscataway: Transaction Publishers. p. 79. ISBN 978-1412837385.
  13. ↑ Yarros, 1936, p. 475.
source: https://ca.wikipedia.org/wiki/Benjamin_Tucker