Esdeveniments
- Països Catalans
- 8 de gener, la pel·lícula Rebecca, de Hitchcock, s'estrena al cinema Coliseum de Barcelona.[1]
- 14 d'abril, Barcelona: Inauguració del Museu d'Història de la Ciutat.
- 23 de maig, Tortosa: Inauguració oficial del Camp Municipal de Tortosa.[2]
- 20 d'agost, Barcelona: Es funda el restaurant Finisterre (Finisterre, S.A.).
- 15 de desembre, Barcelona: Es reobre el Teatre Romea després de la Guerra Civil espanyola.
- Sant Joan Despí: es funda l'Esbart Dansaire Sant Joan Despí.[3]
- Resta del món
- 1 de gener, illes Salomó: hi acaba la batalla de Guadalcanal esdevinguda entre els estatunidencs i els japonesos, amb la victòria dels primers (Segona Guerra Mundial).
- 13 de març, Cracòvia: comença l'evacuació del gueto de Cracòvia.
- 6 d'abril, Nova York: Es publica per primer cop El Petit Príncep.
- 15 de maig- 16 de juny, voltants del riu Sutjeska, Hercegovina: Batalla del Sutjeska o Operació Schwarz. Segona Guerra Mundial, atac de les Potències de l'Eix contra els partisans iugoslaus. La batalla va posar fi a la impossibilitat alemanya d'assolir objectius estratègics.
- 5 de juliol, Inici de la batalla de Kursk.[4]
- 3 de setembre, Cassibile: Giuseppe Castellano, plenipotenciari de Víctor Manuel III d'Itàlia, signa l'Armistici de Cassibile.
- 9 de setembre, costa de Sardenya: La Luftwaffe enfonsa el cuirassat Roma.
- 11 de setembre, Venècia, Itàlia: La RAF enfonsa el luxós transatlàntic italià Conte di Savoia[5]
- 26 de desembre, Mar de Noruega: La Royal Navy enfonsa el Scharnhorst, darrer cuirassat de la Kriegsmarine alemanya.[6]
Premis Nobel
| Camp | Guardonats |
|---|---|
| Física | |
| Química | |
| Medicina o Fisiologia | |
| Literatura | No atorgat |
| Pau | No atorgat |
Naixements
- Països Catalans
- 2 de gener - Breda?: Maria Assumpció Codina i Gubianes, compositora, pianista i professora de música.[7]
- 11 de gener - Barcelona: Eduard Mendoza, escriptor català en llengua castellana.
- 16 de gener - Coventry, Anglaterra: Brian Ferneyhough, compositor anglès.[8]
- 19 de gener - Port Arthur, Texas: Janis Joplin, cantant de rock and roll i blues (m. 1970).[9]
- 24 de gener - Barcelona: Juan Erasmo Mochi, cantant.
- 29 de gener Santa Coloma de Farners, Selva: Assumpció Cantalozella i Mas, escriptora de novel·la històrica catalana.[10]
- 30 de gener - Sabadell, Vallès Occidental: Montserrat Busqué i Barceló, pedagoga musical catalana.
- 22 de febrer - Barcelona: Carme Sansa i Albert, actriu catalana.[11]
- 28 de febrer - Palma: Xesc Barceló, guionista i escriptor mallorquí establert a Catalunya (m. 2022).
- 30 de gener - Sabadell: Montserrat Busqué i Barceló, pedagoga musical catalana (m. 2008).
- 3 de març - Barcelona: Ana María Solsona, presentadora de televisió i actriu de doblatge catalana.[12]
- 5 de març - València: Manuel Ángel Conejero, filòleg en llengua anglesa, actor i dramaturg valencià.
- 16 de març - Barcelona: Maruja Torres, periodista i escriptora catalana.[13]
- 2 d'abril -
- Terrassa, Teresa Jordà i Vitó, pintora aquarel·lista catalana.[14]
- Deba (Guipúscoa): Itziar Aizpurua Egaña, política basca independentista jutjada en el Procés de Burgos.[15]
- 4 d'abril:
- Alcoi: Isabel-Clara Simó i Monllor, periodista i escriptora valenciana (m. 2020).[16]
- Torrelles de Llobregat, Baix Llobregat: Joan Rigol i Roig, polític català, president del Parlament de Catalunya (m. 2024).[17]
- La Suze-sur-Sarthe: Mercè Durfort i Coll, biòloga catalana (m. 2022).[18]
- 5 d'abril - Rocafort de Vallbona: Lluís Foix, periodista i escriptor.
- 26 d'abril - Santa Maria de Palautordera: Joan Lluís Moraleda i Perxachs, compositor català.[19]
- 5 de maig - Barcelona: Jaume Arnella, músic català.[20]
- 13 de maig - Barcelona: Mercè Vilaret i Llop, realitzadora pionera de televisió a Catalunya (m. 1993).[21]
- 29 de maig - Gandia: Merxe Banyuls, cantant, actriu i presentadora valenciana, que formà part del grup de folk Els Pavesos (m. 2018).[22]
- 11 de juny - Agramunt: Josep Maria Triginer i Fernández, polític català (m. 2026).[23]
- 21 de juny - Barcelona, Barcelonès: Salomé, cantant catalana.[24]
- 29 de juny - Barcelona: Asunción Aguadé, destacada ballarina i coreògrafa catalana.[25]
- 10 de juliol - Barcelona: Albert Boadella, actor, dramaturg i director català.
- 12 de juliol - Manresa: Montserrat Jou i Parrot, escaladora i alpinista catalana.[26]
- 15 de setembre, Torres de Segre: Montserrat Soliva Torrentó, química catalana (m. 2019).[27]
- 23 de setembre - Barcelona: Montserrat Ros i Ribas, hel·lenista i editora catalana (m. 2018).[28]
- 28 de setembre- Barcelona: Miquel Valls i Maseda, economista i empresari català.
- 16 d'octubre - Sabadell: Josep Maria Plans i Molina, metge i polític català.
- 19 d'octubre - Granollers: Dolors Lamarca i Morell, bibliotecària i filòloga catalana.[29]
- 14 de novembre - Alcúdia de Crespins, la Costera: Antoni Ferrer i Perales, poeta valencià.
- 23 de novembre - Vinaròs: Montserrat Bellés, compositora valenciana.[30]
- 29 de novembre - València: Josep Vicent Marquès i González, escriptor i sociòleg valencià (m. 2008).
- 2 de desembre - Sabadell: Pep Torrents, actor amb una extensa trajectòria com a director i actor de doblatge.
- 2 de desembre - Alzira: Elisa Ramírez Sanz, actriu valenciana.
- 11 de desembre - Palma: Francisca Bennàssar, política mallorquina.[31]
- 12 de desembre - Buffalo, estat de Nova York: Grover Washington, Jr., saxofonista de jazz.
- 20 de desembre - Barcelona: Blanca Serra i Puig, militant independentista catalana i activista per la memòria històrica.[32]
- 27 de desembre - Barcelona: Joan Manuel Serrat, cantautor català.
- Barcelona: Àngels Ribé, artista conceptual catalana, considerada una de les més rellevants de l'art conceptual dels anys 70.[33]
- Barcelona: Mireia Riera Coromina, dissenyadora i interiorista catalana.[34]
- Resta del món
- 2 de gener
- Bodrum, Muğla : Janet Akyüz Mattei, astrònoma turco-americana (m. 2004).[35]
- 6 de gener
- San Sebastián, Puerto Rico: Oscar López Rivera, polític independentista porto-riqueny que fou empresonat als EUA entre 1981 i 2017.[36]
- 10 de gener
- Casablanca, Marroc: Carmen Giménez Martín conservadora d'art espanyola, considerada una de les més importants de l'escultura modernista del món.[37]
- 14 de gener
- Mont-real, Canadà: Ralph Marvin Steinman, immunòleg i biòleg cel·lular canadenc, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia 2011 (m. 2011).
- Xangai, Xina: Shannon Lucid, bioquímica i astronauta nord-americana de la NASA.[38]
- 20 de gener
- Regne Unit: Dame Jessica Rawson, historiadora de l'art britànica, acadèmica i conservadora de museu especialitzada en art xinès.
- 26 de gener
- Santiago, Brasil: Luiz Carlos Prates, , periodista i psicologo brasiler.
- 30 de gener
- Buenos Aires: Marta Minujín, artista plàstica argentina, coneguda per les seves obres avantguardistes.[39]
- 1 de febrer
- Davlekanovo (Rússia): Liudmila Ulítskaia, escriptora russa. Premi Médicis de literatura estrangera de l'any 1996.[40]
- 19 de febrer
- Neston, Cheshire, Anglaterra: Tim Hunt, metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 2001.
- Grudziądz: Stefania Toczyska, mezzosoprano polonesa.[41]
- 21 de febrer
- Jean Guinand, polític suís membre del Partit Liberal de Suïssa.
- 25 de febrer
- Liverpool, Anglaterra: George Harrison, músic anglès, guitarrista i cantant de The Beatles.
- 27 de febrer
- Colfax, EUA: Morten Lauridsen, compositor nord-americà d'ascendència danesa.
- Taixkent, Uzbekistan: Dilorom Saidaminova, compositora i pianista.
- 7 de març
- Oakland: Carolyn Carlson, coreògrafa de dansa contemporània d'origen finlandès.[42]
- Madrid: Elisa Serna, cantautora espanyola de la dècada de 1970 (m. 2018).[43]
- 18 de març
- Tòquio: Nobuko Imai, violinista clàssica japonesa amb una extensa carrera com a solista i música de cambra.[44]
- 22 d'abril
- Nova York: Louise Glück, poeta estatunidenca, Premi Nobel de Literatura 2020.[45]
- 14 de maig
- l'Havana: Tania León, directora d'orquestra i compositora cubana.[46]
- 18 de maig
- Saint-Pierre-sur-Dives, Calvados (França): Jacques-Pierre Amette, escriptor francès, Premi Goncourt 2003.[47]
- 2 de juny
- Leipzig, Alemanya: Blinky Palermo, pintor abstracte alemany.
- 19 de març
- Ciutat de Mèxic, Mèxic: Mario J. Molina, químic mexicà, Premi Nobel de Química de l'any 1995.
- 20 de març
- Ohio: Douglas Tompkins, empresari multimilionari estatunidenc, creador de la marca The North Face.
- Madrid: Jaime Chávarri, director de cinema, guionista, director artístic i actor espanyol.[48]
- 29 de març
- St. Helier, Carshalton, Surrey, Anglaterra: John Major, Primer Ministre del Regne Unit (1990-1997).[4]
- 5 d'abril
- Nàpols, Itàlia: Elena Ferrante, escriptora italiana.
- 8 d'abril
- Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units: Jack O'Halloran, actor i exboxejador.[49]
- 15 d'abril
- Nova York, EUA: Robert Lefkowitz, científic estatunidenc, Premi Nobel de Química de l'any 2012.[50]
- 16 d'abril
- Dijon, França: Jacques Sauvageot, polític francès, un dels tres líders estudiantils durant els fets del maig del 68 (m. 2017)[51]
- 14 de maig
- Bishopbriggs, Escòcia: Jack Bruce, compositor, cantant i multi-instrumentista escocès.
- 19 de maig
- Melbourne: Helen Quinn, física teòrica nascuda a Austràlia.[52]
- 22 de maig
- Belfast, Irlanda del Nord: Betty Williams, pacifista nord-irlandesa, Premi Nobel de la Pau de l'any 1976.[53]
- 6 de juny, Akron
- Ohio, EUA: Richard Smalley, químic nord-americà, Premi Nobel de Química de 1996 (m. 2005).[54]
- 17 de juny
- Harrisburg, Pensilvània (EUA): Newton "Newt" Leroy Gingrich o simplement Newt Gingrich, (nascut com a Newton Leroy McPherson) políticestatunidenc que fou President de la Cambra de Representants dels Estats Units (1995-1999).[4]
- 18 de juny
- 23 de juny. New Haven, Connecticut (EUA): Vinton Cerf enginyer estatunidenc, considerat un dels pares d'Internet. Premi Internacional Catalunya de l'any 2018.[57]
- 25 de juny
- Rio de Janeiro: Olivia Hime, cantant, lletrista, compositora i productora brasilera.[58]
- 28 de juny
- Środa Wielkopolska, Polònia: Klaus von Klitzing, físic alemany, Premi Nobel de Física de l'any 1985.[59]
- Chicago (EUA)ː Donald Johanson, arqueòleg, paleontòleg i paleoantropòleg. Fou un dels descobridors de les cèlebres restes de Lucy, un esquelet d'Australopithecus afarensis femella de 3,2 milions d'anys.[60]
- 9 de juliol
- Sevilla: Soledad Miranda, actriu andalusa que destacà durant la dècada dels seixanta (m. 1970).[61]
- 10 de juliol
- Richmond, Virgínia (EUA): Arthur Ashe, fou un jugador afroamericà de tennis dels Estats Units (m. 1993).[62]
- 11 juliol
- Roma, Itàlia: Luciano Onder periodista, presentador televisiu i divulgador científic, italià.
- Scranton, Pennsilvània (EUA): Howard Gardner, psicòleg americà conegut per la seva teoria de les intel·ligències múltiples.[63]
- 15 de juliol
- Belfast: Jocelyn Bell, astrofísica nord-irlandesa descobridora dels púlsars.[64]
- 19 de juliol
- Pasadena, Califòrnia, EUA: Thomas J. Sargent, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2011.[65]
- 26 de juliol
- Dartford, Kent, Anglaterra: Mick Jagger, músic anglès, cantant de The Rolling Stones.
- 13 d'agost
- Buenos Aires, Argentina: Estela Kersenbaum, pianista i pedagoga.[66]
- 28 d'agost
- Sydney, Nova Escòcia, Canadà: Arthur B. McDonald, físic canadenc, Premi Nobel de Física de l'any 2015.
- 3 de setembre
- Waco (Texas), EUA: Dave Eichelberger, golfista.
- 6 de setembre
- Derby, Anglaterra: Richard John Roberts, bioquímic i biòleg molecular, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1993.
- Great Bookham, (Surrey, Anglaterra): Roger Waters, músic anglès, baixista, vocalista i compositor del grup Pink Floyd.[67]
- 12 de setembre
- Colombo, Sri Lanka: Michael Ondaatje, poeta i novel·lista canadenc en llengua anglesa.[68]
- 17 de setembre
- 28 de setembre
- Heerlen: Margriet Ehlen, compositora, directora d'orquestra i pedagoga neerlandesa.[70]
- 29 de setembre
- Popowo, Polònia: Lech Wałęsa, polític i sindicalista polonès, President de Polònia (1990-1995), Premi Nobel de la Pau de 1983.[71]
- 30 de setembre
- Estocolm, Suècia: Gösta Winbergh.
- Zusamaltheim, Baviera (Alemanya): Johann Deisenhofer, bioquímic alemany, Premi Nobel de Química de l'any 1988.[72]
- 2 d'octubre
- Bruno-René Huchez, productor i guionista francès.
- 8 d'octubre
- Columbus, Ohio (EUA): R.L. Stine, escriptor estatunidenc.[73]
- 22 d'octubre
- 25 d'octubre
- Utrecht, Països Baixos: Robert Long, cantautor, còmic i presentador de TV neerlandès.
- 3 de novembre
- 5 de novembre,
- Ford Sheridan, Illinois: Sam Shepard, dramaturg, actor, director de cinema i guionista nord-americà (m. 2017).[75]
- 7 de novembre
- Montclair, Nova Jersey, EUA: Michael Spence, economista nord-americà, Premi Nobel d'Economia de l'any 2001.
- Fort Mcleod, Alberta (Canadà): Joni Mitchell, cantant i pintora canadenca.[76]
- 8 de novembre
- 22 de novembre
- Dakar, Senegal: Safi Faye, directora de cinema i etnòloga senegalesa.[78]
- Long Beach, Califòrnia, Billie Jean King (de soltera Moffitt) jugadora de tennis estatunidenca.[79]
- 1 de desembre
- Ålgård, Noruega: Finn E. Kydland, economista noruec, Premi Nobel d'Economia de l'any 2004.
- 8 de desembre
- La Paz, Bolívia: Armando Loaiza, diplomàtic i ministre d'exteriors (2005-2006) bolivià.
- Melbourne (Florida), Estats Units: Jim Morrison, vocalista i membre del grup The Doors (m. 1971).[80]
- 18 de desembre
- Dartford, Kent, Anglaterra: Keith Richards, guitarrista, cantant i compositor anglès de rock. Guitarrista de The Rolling Stones.
- 23 de desembre
- Youngstown, Ohio, Estats Units: Elizabeth Hartman, actriu de cinema, teatre i televisió estatunidenca (m. 1987).[81]
- 25 de desembre
- Chorzów, Polònia: Hanna Schygulla, cantant i actriu alemanya.[82]
- Bo Stråth, catedràtic emèrit d'història nòrdica, europea i mundial i director d'investigació al Centre d'Estudis Nòrdics del Departament de Cultures del Món de la Universitat de Hèlsinki.
- Manchester: Jane Dillon, dissenyadora.
Necrològiques
- Països Catalans
- 7 de març - Sant Just Desvern: Daniel Cardona i Civit, polític independentista català (52 anys).
- 13 de març - Crimea, Unió Soviètica: Miquel Boixó, militant comunista que va lluitar a la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial.
- 16 d'abril - Madrid, Espanya: Carlos Arniches Barreda, comediògraf valencià (76 anys).
- 29 d'abril - Barcelona: Ricard Viñes i Roda, pianista català (n. 1875).
- 24 de maig, Barcelona: Carme Matas i Aurigemma, pianista i pedagoga catalana (n. 1869).[83]
- 10 de juny - La Vall d'Uixó (Plana Baixa)ː Carmen Tur Melchor (n. 1900), cantant d'òpera valenciana.[84]
- 29 de juliol - Nova York (EUA): Maria Gay, Maria de Lourdes Pichot i Gironès, mezzosoprano catalana (n. 1876).[85]
- 13 de setembre - Friburg (Suïssa): Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, cardenal català (m. 1868).
- 26 de desembre - Madrid: Vicente Cantos Figuerola, advocat i polític valencià, Ministre de Justícia, 1934-1935) durant la Segona República Espanyola (75 anys).
- 29 de desembre - Barcelona: Carme Karr, escriptora, compositora i feminista catalana (78 anys).[86]
- Resta del món
- 4 de gener, Woodland Hills (Los Angeles): Kate Price, actriu irlandesa de vodevil i cinema mut, també guionista (n. 1872).[87]
- 9 de gener: Anathon Aall, acadèmic noruec.
- 13 de gener, Zúric: Sophie Taeuber-Arp, artista tèxtil, dissenyadora, ballarina, professora.[88]
- 16 de gener, París: Jane Avril, ballarina de cancan del Moulin Rouge, i model pictòrica de Toulouse-Lautrec (n. 1868).[89]
- 5 de febrer, Bellefonte, Pennsilvània: Anna Keichline, arquitecta i inventora americana; primera dona registrada com a arquitecta a Pennsilvània i inventora del "K brick" (n. 1889).[90]
- 14 de febrer, Göttingen, Tercer Reich: David Hilbert, matemàtic (80 anys).
- 22 de febrer, Múnic, Tercer Reich: Hans i Sophie Scholl estudiants i resistents, executats pels nazis.
- Març: Arno Nadel, musicòleg, compositor, dramaturg, poeta i pintor jueu.
- 28 de març, Beverly Hills, Califòrnia (EUA): Serguei Rakhmàninov, compositor i pianista rus (n. 1873).[91]
- 7 d'abril, Versalles, França: Alexandre Millerand, advocat, periodista, President de la República Francesa (84 anys).[92]
- 30 d'abril, Liphookː Beatrice Webb, sociòloga i economista anglesa, teòrica de l'estat del benestar (n. 1858).[93]
- 4 de maig, Pollone, Biella (Itàlia): Cesira Ferrani, soprano italiana (n. 1863).[94]
- 14 de maig, Brussel·les, Bèlgica: Henri La Fontaine, advocat belga, Premi Nobel de la Pau de l'any 1913 (n. 1854).[95]
- 20 de maig, Melbourne: Dora Lush, microbiòloga australiana (n. 1910).[96]
- 26 de maig, Varsòvia, Alemanya Nazi: Tosia Altman, activista antifeixista polonesa jueva.
- 30 de maig, Mèxic: Jaume Aiguader i Miró, metge i polític català (n. 1882).[97]
- 21 de juny, camp de Theresienstadt: Elise Richter, romanista austríaca i professora de la Universitat de Viena (n. 1865).[98]
- 26 de juny, Nova York, EUA: Karl Landsteiner, patòleg, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1930 (n.1868).[99]
- 28 de juny, Salzburg: Frida Uhl, escriptora i traductora austríaca (n. 1872).[100]
- 30 de juliol, Londres: Benjamin Dale, compositor.
- 21 d'agost, Copenhaguen, Dinamarca: Henrik Pontoppidan, escriptor danès, Premi Nobel de Literatura de l'any 1917 (n. 1857).[101]
- 24 d'agost, Ashford, Anglaterra: Simone Weil, filòsofa francesa.[102]
- 28 d'agost, Sofia (Bulgària): Borís III, segon rei de Bulgària de la dinastia dels Saxònia-Coburg Gotha. (n. 1894).[4]
- 7 d'octubre, Londres: Radclyffe Hall, poeta i novel·lista anglesa (n. 1880).[103]
- 9 d'octubre, Amsterdam, Països Baixos: Pieter Zeeman, físic nerrtlandès, Premi Nobel de Física de 1902 (n. 1865).
- 10 d'octubre, Camp de concentració d'Auschwitz: Charlotte Salomon, pintora alemanya d'origen jueu (n. 1917).[104]
- 11 d'octubre, Chicago: Gerda Holmes, actriu nord-americana d'origen danès de teatre i cinema mut (n. 1891).[105]
- 19 d'octubre, Montdevergues, Vaucluse, França: Camille Claudel, escultora francesa (78 anys).[106]
- 26 d'octubre, Kabul: Aurel Stein, arqueòleg i sinòleg britànic d'origen austrohongarès.
- 26 de novembre: George Augustus Holmes, compositor.
- 6 de desembre, Tegernsee (Alemanya): Oskar Messter, inventor i magnat del cinema alemany en els primers anys del cinema (n. 1866).[48]
- 15 de desembre, Kansas City: Fats Waller, pianista i organista de jazz, cantant i director d'orquestra nord-americà (n. 1904).[107]
- 17 de desembre: Auschwitz, Polònia: Eva Kotchever, escriptora lèsbica polonesa (n. 1891).[108]
Referències
- ↑ «S'estrena la pel·lícula Rebeca al cinema Coliseum de Barcelona | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 novembre 2022].
- ↑ «Estadi Municipal de Tortosa | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «ESBART DANSAIRE DE SANT JOAN DESPÍ | [ AGRUPAMENT D'ESBARTS DANSAIRES ]». [Consulta: 29 abril 2020].
- 1 2 3 4 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ La Marina italiana nella seconda guerra mondiale (en italià). vol.3. Marina. Stato maggiore. Ufficio storico, 1952.
- ↑ «Sinking of the Scharnhorst, 26 December 1943» (en anglès). Royal Museums Greenwich. [Consulta: 24 desembre 2020].
- ↑ «Codina i Gubianes, Maria Assumpció». Músics per la Cobla. [Consulta: 5 desembre 2020].
- ↑ «Brian Ferneyhough». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Janis Joplin | enciclopedia.cat». [Consulta: 16 novembre 2022].
- ↑ «Assumpció Cantalozella i Mas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 desembre 2020].
- ↑ «Carme Sansa i Albert». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Barba Jiménez, Antonio. «Ana María Solsona». La tele de Ayer, 10-06-2019. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «Maruja Torres - Departamento de Bibliotecas y Documentación del Instituto Cervantes». [Consulta: 14 març 2020].
- ↑ «Qui és Teresa Jordà, Medalla de Terrassa al Mèrit Artístic». Món Terrassa, 11-11-2022. [Consulta: 25 febrer 2023].
- ↑ «Aizpurua Egaña, Itziar» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopedia. [Consulta: 12 febrer 2026].
- ↑ «Isabel-Clara Simó i Monllor | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Joan Rigol i Roig | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Mercè Durfort i Coll | enciclopedia.cat». [Consulta: 24 febrer 2023].
- ↑ «Joan Lluís Moraleda i Perxachs | enciclopèdia.cat». [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Biografia Jaume Arnella». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 8 maig 2023].
- ↑ «Mercè Vilaret i Llop». Diccionari històric de periodistes catalans, DHPC - Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ «Merxe Banyuls». La Banyuls. Biografia. [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ Saguer, Maria. «Mor Josep Maria Triginer, exdiputat socialista i històric fundador del PSC». [Consulta: 11 gener 2026].
- ↑ «Salomé | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Assumpció Aguadé. Barcelona 29 juny de 1943». Associació Licexballet. [Consulta: 2 novembre 2022].
- ↑ «Montserrat Jou | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 setembre 2019].
- ↑ «Fallecimiento de la Dra. Montserrat Soliva» (en castellà), 17-09-2019. [Consulta: 4 desembre 2022].
- ↑ «Montserrat Ros i Ribas | enciclopedia.cat». [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «Dolors Lamarca i Morell | enciclopedia.cat». [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ Compositoras españolas. Mujeres en la Música. BELLÉS SAGARMÍNAGA, Montserrat. Madrid: Centro de Documentación de Música y Danza - INAEM, 2008.
- ↑ «4ª legislatura | Francisca BENNASAR TOUS | Eurodiputados |» (en castellà). Parlament Europeu. [Consulta: 30 octubre 2023].
- ↑ «Mor Blanca Serra, històrica activista independentista que va denunciar tortures a Via Laietana». 3CatInfo, 11-04-2026. [Consulta: 11 abril 2026].
- ↑ Palau, Maria «Una rebel al Macba». El Punt, 11-07-2014 [Consulta: 15 juliol 2011].
- ↑ De Vicente, José Luis. Dones X Disseny X Dones. Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, 2023, p. 275. ISBN 9788491565598.
- ↑ «Janet Akyüz Mattei, astrónoma». Mujeres con ciencia, 02-01-2016. [Consulta: 17 març 2020].
- ↑ De Llano, Pablo «El independentista puertorriqueño Óscar López Rivera queda libre después de 35 años en prisión» (en castellà). El País, 18-01-2017 [Consulta: 9 febrer 2017].
- ↑ Brenson, Michael. «“Sculpture is a very rich dialogue…” Carmen Giménez with Michael Brenson» (en anglès). The Brooklin Rail, juliol-agost 2007. [Consulta: 5 abril 2020].
- ↑ «1943». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. [Consulta: 28 juliol 2018].
- ↑ «Entrevista a Marta Minujin» (en castellà). Revista Cabal, Núm. 253, 01-06-2019. [Consulta: 1r desembre 2022].
- ↑ «Laureats. Littérature étrangere» (en francès). Prix Médicis. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ «Stefania Toczyska». Opera Online - The opera lovers web site. [Consulta: 28 febrer 2020].
- ↑ Craine, Debra; Mackrell, Judith. The Oxford Dictionary of Dance (en anglès). OUP Oxford, 2010-08-19, p. 87. ISBN 978-0-19-956344-9.
- ↑ «Elisa Serna» (en castellà). Radio Alegria Libertaria, 01-06-2019. [Consulta: 29 juliol 2023].
- ↑ «Nobuko Imai (Viola) - Short Biography». Bach Cantatas Website. [Consulta: 16 març 2020].
- ↑ «Louise Gluck» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 2 març 2023].
- ↑ «Cubanoamericana será la próxima Compositora en Residencia de la Filarmónica de Londres» (en castellà). Radio Televisión Martí, 01-03-2023. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ Pinson, Luc «Deux écrivains normands contemporains : Michel Ciry, Jacques-Pierre Amette». Études Normandes, 56, 4, 2007, p. 49–64. DOI: 10.3406/etnor.2007.1700. ISSN: 0014-2158.
- 1 2 Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Jack O'Halloran». IMBd. [Consulta: 3 octubre 2023].
- ↑ «Robert J. Lefkowitz | American physician and biologist» (en anglès). [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ Pennitier, Claude. «Sauvageot, Jacques» (en francès). Le Maitron, 17-04-2019. [Consulta: abril 2020].[Enllaç no actiu]
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Helen Quinn, física» (en castellà). Mujeres con ciencia, 19-05-2015. [Consulta: 10 febrer 2023].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1976. Betty Williams». The Nobel Prize. [Consulta: 24 febrer 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1996» (en anglès). [Consulta: 11 juny 2020].
- ↑ Moliterno, Gino. Encyclopedia of Contemporary Italian Culture (en anglès). Routledge, 2002-09-11, p. 135. ISBN 978-1-134-75876-0.
- ↑ Salazar, David. «Artist Profile: Eva Marton, A Timeless Turandot» (en anglès). OperaWire, 18-06-2018. [Consulta: 27 abril 2020].
- ↑ «Vinton Cerf | American computer scientist» (en anglès). [Consulta: 5 juny 2020].
- ↑ «Olívia Hime» (en portuguès). Diccionário Cravo Albin Da Música Popular Brasileira. [Consulta: 6 maig 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Physics 1985» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Donald Johanson | American paleoanthropologist» (en anglès). [Consulta: 26 juny 2020].
- ↑ «Soledad Miranda: Biografía y filmografía» (en castellà). AlohaCriticón, 26-12-2016. Arxivat de l'original el 2020-07-08. [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Arthur Ashe | American tennis player» (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
- ↑ «Howard Gardner | Theory & Biography» (en anglès). [Consulta: 18 juliol 2020].
- ↑ «Jocelyn Bell Burnell» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel 2011» (en anglès). [Consulta: 30 juliol 2020].
- ↑ Weinstein, Ana Epelbaum; Nasatsky, Miryam Esther Gover de; Nasatsky, Roberto B. Trayectorias musicales judeo-argentinas (en castellà). AMIA / Editorial Milá, 1998, p. 120-121. ISBN 978-950-9829-93-0.
- ↑ «Roger Waters | British musician» (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2020].
- ↑ «Michael Ondaatje | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 12 setembre 2021].
- ↑ Clemente, Federico; Palmesi, Daniele. «Moretti Donatella» (en italià). TotoTruffa2002. Arxivat de l'original el 2021-08-05. [Consulta: 5 agost 2021].
- ↑ «Margriet Ehlen. Informatie / Compositie». Donemus. Institut Nacional de música contemporània holandesa, 05-10-2007. Arxivat de l'original el 2007-10-05. [Consulta: 2 agost 2023].
- ↑ «Lech Walesa | Biography, Solidarity, Nobel Prize, & Facts» (en anglès). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1988» (en anglès americà). [Consulta: 17 setembre 2020].
- ↑ «R.L. Stine | Biography, Books, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 octubre 2021].
- ↑ «Muere la periodista Malén Aznárez». , 30-07-2017 [Consulta: 31 juliol 2017].
- ↑ «Sam Shepard | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ «Joni Mitchell | Biography, Songs, Impact, & Facts» (en anglès). [Consulta: 13 novembre 2020].
- ↑ «Lentsch Bahnen, Anna» (en castellà). [Consulta: 22 maig 2025].
- ↑ Women and experimental filmmaking (en anglès). Urbana: University of Illinois, 2005, p. 177. ISBN 0-252-03006-0.
- ↑ «Billie Jean King | Biography, Titles, & Facts» (en anglès). [Consulta: 27 novembre 2020].
- ↑ «Jim Morrison | Biography, Songs, & Facts» (en anglès). [Consulta: 8 desembre 2020].
- ↑ Wilson, Scott. Resting Places: The Burial Sites of More Than 14,000 Famous Persons, 3d ed. (en anglès). McFarland, 2016-08-19, pàg. 322. ISBN 978-1-4766-2599-7.
- ↑ «Hanna Schygulla: la musa de Fassbinder cumple 75 años» (en castellà). DW, 25-12-2018. [Consulta: 30 octubre 2023].
- ↑ «Carme». Patrimoni Musical Català. Centre Robert Gerhard. Departament de Culktura de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2023].
- ↑ «Retrato de Carmen Tur Melchor, por Carles Salafranca». Carles Salafranca Porcar. Conservación, Restauración y Arte., 07-09-2011. [Consulta: 7 abril 2020].
- ↑ «Maria Pichot i Gironès | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 abril 2020].
- ↑ «Carme Karr i Alfonsetti | enciclopèdia.cat». [Consulta: 9 març 2020].
- ↑ «Kate Duffy Price (1872-1943)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 23 desembre 2021].
- ↑ Sophie Taeuber-Arp, caminos de vanguardia. (en castellà). Catàleg de l'exposició a cura d'Estrella de Diego. Màlaga: Museo Picasso, 2009. ISBN 978-84-934901-9-5.
- ↑ «Jane Avril (1868-1943) - Find a Grave Memorial» (en anglès). [Consulta: 14 novembre 2022].
- ↑ «Anna Wagner Keichline» (en anglès). Pioneering Women of American Architecture. [Consulta: 7 abril 2024].
- ↑ Norris, G. «Rachmaninoff [Rakhmaninov, Rachmaninov, Serge]». A: Grove Music Online. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.50146 [Consulta: 13 abril 2020].
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Castillo, Juan José «Beatrice Webb: la Sociología del Trabajo entre dos siglos» (en castellà). Política y Sociedad, 32, 01-01-1999, p. 195–195. ISSN: 1988-3129.
- ↑ «Ferrani, Cesira nell'Enciclopedia Treccani» (en italià). [Consulta: 2 maig 2020].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1913» (en anglès). [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ Rasmussen, Carolyn. Lush, Dora Mary (1910-1943). Canberra: National Centre of Biography, Australian National University.
- ↑ «Jaume Aiguader i Miró | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ Freidenreich, Harriet. «Elise Richter». Jewish Women's Archive. [Consulta: 22 març 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1930» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ Buchmayr, Friedrich. «Frida Strindberg-Uhl» (en alemany). Universität Wien. [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1917» (en anglès). [Consulta: 16 agost 2020].
- ↑ «Simone Weil | enciclopedia.cat». [Consulta: 17 desembre 2023].
- ↑ «Radclyffe Hall» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 14 juny 2020].
- ↑ Felstiner, Mary Lowenthal. «Charlotte Salomon». Jewish Women's Archive. [Consulta: 18 abril 2020].
- ↑ «Gerda Holmes». IMDb. [Consulta: 16 febrer 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Camille Claudel» (en francès). [Consulta: 24 octubre 2020].
- ↑ «Fats Waller | enciclopèdia.cat». [Consulta: 6 maig 2020].
- ↑ «Birth of Eva Kotchever, Founder of Lesbian Literary Salon Eve’s Hangout» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 18 abril 2026].